- DIUMENGE, 12 DE DESEMBRE, CELEBRAREM EL MERCAT DE NADAL, A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA.
- DIUMENGE, 19 DE DESEMBRE, A LES 12H, A LA PLAÇA DE L'ESGLÈSIA, TINDRÀ LLOC LA INAUGURACIÓ OFICIAL I PORTES OBERTES DEL CASAL RIUDOMENC.
- DIUMENGE, 19 I DILLUNS 20 DE DESEMBRE, A LES 20,30H, ES REPRESENTARÀ L'OBRA INAUGURAL "PETITA HISTÒRIA DEL CASAL, LA IL·LUSIÓ DE TOT UN POBLE", AMB LA INTERVENCIÓ D'ACTORS RIUDOMENCS DE TOTES LES ÈPOQUES.
- DIMARTS 21, A LES 15H, TINDRÀ LLOC EL FESTIVAL DE NADAL DE L'ESCOLA CAVALLER ARNAU, AL CASAL RIUDOMENC.
- DIMECRES 22 DE DESEMBRE, A LES 10h ENS OFERIRÀ EL SEU FESTIVAL DE NADAL L'ESCOLA BEAT BONAVENTURA, A LES 15h LA LLAR D'INFANTS PICAROLS i A LES 19h L'ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA, AL CASAL RIUDOMENC.
- DIUMENGE, 26 DE DESEMBRE, AL MIGDIA ARRIBADA DELS PATGES REIALS.
- 27, 28, 29 i 30 DE DESEMBRE TINDRÀ LLOC EL "NADAL GENIAL" PER A NENS I NENES DE P3 FINS A 1r D'ESO.
- DIVENDRES, 31 DE DESEMBRE ARRIBARÀ A RIUDOMS "L'HOME DELS NASOS".
- DIMARTS, 4 DE GENER, A LES 20,30H, ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA "ANTONIO GAUDÍ: UNA VISIÓN INACABADA", DE JOHN ALAIMO (1974), AL CASAL RIUDOMENC.
- DIMECRES, 5 DE GENER DE 2011, A LES 19H, ELS REIS DE L'ORIENT ARRIBARAN A RIUDOMS.
divendres, 17 de desembre del 2010
CICLE INAUGURAL CASAL RIUDOMENC
DESEMBRE
DIUMENGE 19
ACTE OFICIAL D’INAUGURACIÓ DEL CASAL RIUDOMENC 12:30
PETITA HISTÒRIA DEL CASAL RIUDOMENC. LA IL·LUSIÓ DE TOT UN POBLE 20:30
DILLUNS 20
PETITA HISTÒRIA DEL CASAL RIUDOMENC. LA IL·LUSIÓ DE TOT UN POBLE 20:30
DIMARTS 21
ESPECTACLE DE NADAL A CÀRREC DELS ALUMNES DE L’ESCOLA “CAVALLER ARNAU” 15:00
DIMECRES 22
ESPECTACLE DE NADAL A CÀRREC DELS ALUMNES DE L’ESCOLA “BEAT BONAVENTURA” 10:00
ESPECTACLE DE NADAL A CÀRREC DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL “PICAROLS” 15:00
CONCERT DE NADAL A CÀRREC DELS ALUMNES DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA 19:00
DIJOUS 23
ELS PETS FAN MÉS TEATRE (ELS PETS) 21:00
DIVENDRES 24
EUREKA (EL CAU DE L’UNICORN) 11:30
DIJOUS 30
L’ESCALIFESTADA (COMPANYIA ESCALIVADA) 16:00
GENER
DISSABTE 1
HARRY POTTER I LES RELÍQUIES DE LA MORT 19:00
DIUMENGE 2
LA GLÒRIA DEL MERCAT (JOAN PERA) 21:00
DIMARTS 4
‘ANTONIO GAUDÍ, UNA VISIÓN INACABADA’ 20:30
DIJOUS 6
GOSPEL & ESPIRITUALS NEGRES (GOSPEL SOUL) 21:00
DIVENDRES 7
NADAL A 3 BANDES AL CASAL 20:30
DISSABTE 8
PA NEGRE 20:30
DIUMENGE 9
GRU, EL MEU DOLENT PREFERIT 19:00
dissabte, 27 de novembre del 2010
CIU, PP I IRLANDA.
Article publicat per Vicenç Navarro, al diari PUBLICO, 25 novembre 2010
Aquest article mostra com el model econòmic neoliberal irlandès, que ha fracassat estrepitosament, havia estat el model de desenvolupament econòmic de les coalicions conservadores-liberals i partits liberals espanyols, com ara CiU i el PP.
Los partidos de sensibilidad conservadora y liberal en España, Convergència i Unió (CiU) y el Partido Popular (PP), han tomado durante muchos años a Irlanda como su modelo de desarrollo económico y fiscal. Ambos partidos consideraron ejemplares las políticas liberales llevadas a cabo por la coalición conservadora-liberal que ha estado gobernando aquel país, responsables de un elevado crecimiento económico (que fue la causa de que el semanario liberal The Economist hablara repetidamente del “milagro económico irlandés”). El periodista Jordi García Soler ha señalado (“CiU y su modelo económico irlandés”) el grado de entusiasmo que los máximos dirigentes de CiU han mostrado por el modelo irlandés. Artur Mas, presidente del CDC y candidato de CiU a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya, ha subrayado que Irlanda era un país pequeño “que andaba por la vía de la calidad y de la excelencia, en contraste con Catalunya, mal gobernada por el tripartito”. Duran i Lleida, presidente de Unión Democrática, ha repetido también que Irlanda debiera ser el punto de referencia para el desarrollo de Catalunya. Y David Madí, uno de los dirigentes del CDC más próximos a Artur Mas, escribió en su libro sobre el futuro de Catalunya que “Catalunya debería observar el milagro económico irlandés con mucha atención, porque enseña el cambio de cómo un país puede encontrar en la adaptación a la globalización no sólo su supervivencia, sino incluso un grado de prosperidad y modernidad sorprendentes”. En España, el PP (partido en el que conviven sensibilidades liberales y conservadoras) también ha tomado Irlanda como modelo. Mariano Rajoy ha hablado repetidamente del éxito de Irlanda como consecuencia de la aplicación de políticas liberales (ver la crónica de Mª Jesús Güemes en Público “Cuando Irlanda era un ejemplo para Rajoy”, 21-11-10).
El hecho de que tales partidos (CiU y PP) tomaran el supuesto milagro irlandés como inspiración de sus propuestas económicas y fiscales hace necesario que se conozcan y analicen las políticas llevadas a cabo por el Gobierno irlandés, responsables de aquel supuesto “milagro”, pues la aplicación de tales políticas en España llevaría a los mismos resultados que los que aquellas políticas han tenido en Irlanda. Tales políticas han incluido las siguientes intervenciones.
Una reducción muy marcada de los impuestos. La carga fiscal de Irlanda (medida por el porcentaje que los impuestos representan sobre el PIB) es una de las más bajas de la Unión Europea de los Quince (UE-15). Esta baja carga impositiva es especialmente acentuada en el impuesto de sociedades (12,5%), el más bajo en la UE-15, cuyo promedio es un 24%.
Una consecuencia de la limitada carga fiscal (que representa sólo un 31% del PIB, el más bajo de la UE-15, cuyo promedio es un 42%) es el escaso desarrollo de su sector público, incluido su Estado del bienestar (es decir, las transferencias públicas, como las pensiones y los servicios públicos, como sanidad, educación, servicios sociales, escuelas de infancia y servicios domiciliarios, entre otros). Su gasto público social es el más bajo de la UE-15 (como porcentaje del PIB es un 18%, un promedio mucho más bajo que el de la UE-15, un 27%). El porcentaje de la población adulta que trabaja en el sector público es también el más bajo de la UE-15 (12%), después de España (9%) y Portugal (7%). El promedio de la UE-15 es un 15%.
Otra característica del modelo irlandés es la gran desregulación de los mercados laborales con una gran moderación de los salarios, lo que ha determinado un descenso de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional. Esto ha creado un gran endeudamiento de las familias irlandesas que ha facilitado la expansión del sector bancario que, como en España, se ha dedicado a actividades especulativas en los sectores inmobiliarios y de la construcción, causa del “boom económico”. Por otra parte, la limitada carga fiscal explica que el Estado haya tenido que endeudarse para proveer los limitados servicios y transferencias del Estado del bienestar, lo cual ha determinado un elevado déficit y una elevada deuda pública. La suma de la deuda privada y pública ha alcanzado casi el 700% del PIB, una cifra astronómica.
Un resultado de todas estas políticas ha sido un gran crecimiento de las desigualdades sociales. Tal situación se ha acentuado todavía más con la crisis iniciada en 2007. Irlanda fue el primer país donde se inició la crisis financiera y económica, antes incluso que en Grecia. El desempleo se triplicó en tres años. La respuesta del Gobierno fue reducir todavía más el gasto público, recortando un 10% las prestaciones sociales y bajando un 20% el sueldo de los empleados públicos, además de bajar el salario mínimo. Tales medidas, al disminuir la demanda, empeoraron todavía más la situación económica creando un bajón de su PIB (el cual descendió un 11%), el mayor descenso en la UE-15. Las consecuencias de este colapso económico han sido enormes. La renta per cápita de Irlanda ha disminuido un 20% durante los tres años de crisis.
El objetivo de estas políticas públicas de austeridad ha sido reducir los salarios, con la finalidad de salir de la crisis a base de aumentar la competitividad de las empresas irlandesas y aumentar las exportaciones. Esta es la receta neoliberal para todos los países (incluido España) que ha alcanzado su máxima expresión en Irlanda. Estas políticas son enormemente contraproducentes, pues, además de dañar el bienestar y calidad de vida de las clases populares irlandesas, están imposibilitando la recuperación económica, pues la recesión existente en Europa dificulta que los países puedan estimular sus economías a base de incrementar las exportaciones. Estas son, pues, las recetas que están proponiendo CiU y el PP para Catalunya y para toda España.
Aquest article mostra com el model econòmic neoliberal irlandès, que ha fracassat estrepitosament, havia estat el model de desenvolupament econòmic de les coalicions conservadores-liberals i partits liberals espanyols, com ara CiU i el PP.
Los partidos de sensibilidad conservadora y liberal en España, Convergència i Unió (CiU) y el Partido Popular (PP), han tomado durante muchos años a Irlanda como su modelo de desarrollo económico y fiscal. Ambos partidos consideraron ejemplares las políticas liberales llevadas a cabo por la coalición conservadora-liberal que ha estado gobernando aquel país, responsables de un elevado crecimiento económico (que fue la causa de que el semanario liberal The Economist hablara repetidamente del “milagro económico irlandés”). El periodista Jordi García Soler ha señalado (“CiU y su modelo económico irlandés”) el grado de entusiasmo que los máximos dirigentes de CiU han mostrado por el modelo irlandés. Artur Mas, presidente del CDC y candidato de CiU a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya, ha subrayado que Irlanda era un país pequeño “que andaba por la vía de la calidad y de la excelencia, en contraste con Catalunya, mal gobernada por el tripartito”. Duran i Lleida, presidente de Unión Democrática, ha repetido también que Irlanda debiera ser el punto de referencia para el desarrollo de Catalunya. Y David Madí, uno de los dirigentes del CDC más próximos a Artur Mas, escribió en su libro sobre el futuro de Catalunya que “Catalunya debería observar el milagro económico irlandés con mucha atención, porque enseña el cambio de cómo un país puede encontrar en la adaptación a la globalización no sólo su supervivencia, sino incluso un grado de prosperidad y modernidad sorprendentes”. En España, el PP (partido en el que conviven sensibilidades liberales y conservadoras) también ha tomado Irlanda como modelo. Mariano Rajoy ha hablado repetidamente del éxito de Irlanda como consecuencia de la aplicación de políticas liberales (ver la crónica de Mª Jesús Güemes en Público “Cuando Irlanda era un ejemplo para Rajoy”, 21-11-10).
El hecho de que tales partidos (CiU y PP) tomaran el supuesto milagro irlandés como inspiración de sus propuestas económicas y fiscales hace necesario que se conozcan y analicen las políticas llevadas a cabo por el Gobierno irlandés, responsables de aquel supuesto “milagro”, pues la aplicación de tales políticas en España llevaría a los mismos resultados que los que aquellas políticas han tenido en Irlanda. Tales políticas han incluido las siguientes intervenciones.
Una reducción muy marcada de los impuestos. La carga fiscal de Irlanda (medida por el porcentaje que los impuestos representan sobre el PIB) es una de las más bajas de la Unión Europea de los Quince (UE-15). Esta baja carga impositiva es especialmente acentuada en el impuesto de sociedades (12,5%), el más bajo en la UE-15, cuyo promedio es un 24%.
Una consecuencia de la limitada carga fiscal (que representa sólo un 31% del PIB, el más bajo de la UE-15, cuyo promedio es un 42%) es el escaso desarrollo de su sector público, incluido su Estado del bienestar (es decir, las transferencias públicas, como las pensiones y los servicios públicos, como sanidad, educación, servicios sociales, escuelas de infancia y servicios domiciliarios, entre otros). Su gasto público social es el más bajo de la UE-15 (como porcentaje del PIB es un 18%, un promedio mucho más bajo que el de la UE-15, un 27%). El porcentaje de la población adulta que trabaja en el sector público es también el más bajo de la UE-15 (12%), después de España (9%) y Portugal (7%). El promedio de la UE-15 es un 15%.
Otra característica del modelo irlandés es la gran desregulación de los mercados laborales con una gran moderación de los salarios, lo que ha determinado un descenso de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional. Esto ha creado un gran endeudamiento de las familias irlandesas que ha facilitado la expansión del sector bancario que, como en España, se ha dedicado a actividades especulativas en los sectores inmobiliarios y de la construcción, causa del “boom económico”. Por otra parte, la limitada carga fiscal explica que el Estado haya tenido que endeudarse para proveer los limitados servicios y transferencias del Estado del bienestar, lo cual ha determinado un elevado déficit y una elevada deuda pública. La suma de la deuda privada y pública ha alcanzado casi el 700% del PIB, una cifra astronómica.
Un resultado de todas estas políticas ha sido un gran crecimiento de las desigualdades sociales. Tal situación se ha acentuado todavía más con la crisis iniciada en 2007. Irlanda fue el primer país donde se inició la crisis financiera y económica, antes incluso que en Grecia. El desempleo se triplicó en tres años. La respuesta del Gobierno fue reducir todavía más el gasto público, recortando un 10% las prestaciones sociales y bajando un 20% el sueldo de los empleados públicos, además de bajar el salario mínimo. Tales medidas, al disminuir la demanda, empeoraron todavía más la situación económica creando un bajón de su PIB (el cual descendió un 11%), el mayor descenso en la UE-15. Las consecuencias de este colapso económico han sido enormes. La renta per cápita de Irlanda ha disminuido un 20% durante los tres años de crisis.
El objetivo de estas políticas públicas de austeridad ha sido reducir los salarios, con la finalidad de salir de la crisis a base de aumentar la competitividad de las empresas irlandesas y aumentar las exportaciones. Esta es la receta neoliberal para todos los países (incluido España) que ha alcanzado su máxima expresión en Irlanda. Estas políticas son enormemente contraproducentes, pues, además de dañar el bienestar y calidad de vida de las clases populares irlandesas, están imposibilitando la recuperación económica, pues la recesión existente en Europa dificulta que los países puedan estimular sus economías a base de incrementar las exportaciones. Estas son, pues, las recetas que están proponiendo CiU y el PP para Catalunya y para toda España.
dilluns, 22 de novembre del 2010
ENQUESTES A LES ELECCIONS CATALANES.
Aquest diumenge 21 de novembre de 2010 s’han publicat dues noves enquestes:
Convergència i Unió. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit d’Artur Mas obtindria el suport del 39’3% amb una forquilla 63-65 diputats. Segons l’enquesta de El País, els convergents obtindrien un 39’5% amb una forquilla de 64-65 diputats. Cap de les dues enquestes pronostiquen que arribi a la majoria absoluta (situada als 68 diputats). En aquesta passada legislatura (2006) Convergència i Unió obtingué 48 diputats.
Partit dels Socialistes de Catalunya. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de José Montilla obtindria el suport del 20’1% amb una forquilla 31-32 diputats. Segons l’enquesta de El País, els socialistes obtindrien un 20’4% amb 30 diputats. El PSC podria tenir els pitjors resultats en unes eleccions al Parlament de Catalunya. En aquesta passada legislatura (2006), el PSC obtingué 37 diputats.
Partit Popular de Catalunya. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit d’Alícia Sánchez Camacho obtindria el suport del 10’1% amb 14 diputats. Segons l’enquesta de El País, els populars obtindrien un 9’5% amb una forquilla de 13-14 diputats. El PP no milloraria la seva representació al Parlament o fins i tot la podria reduir. En aquesta passada legislatura (2006) el Partit Popular de Catalunya obtingué 14 diputats.
Esquerra Republicana de Catalunya. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de Joan Puigcercós obtindria el suport del 7’9% amb una forquilla 10-12 diputats. Segons l’enquesta de El País, els republicans obtindrien un 7’0% amb una forquilla de 8-9 diputats. ERC es podria enfonsar reduint els resultats a la meitat passant de la tercera força a la quarta per darrera del PP segons La Vanguardia o a la quarta posició per darrera d’ICV segons El País. En aquesta passada legislatura (2006) Esquerra obtingué 21 diputats.
Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de Joan Herrera obtindria el suport del 7’5% amb una forquilla 9-10 diputats. Segons l’enquesta de El País, els ecosocialistes obtindrien un 6’9% amb 10 diputats. Cap de les dues enquestes pronostiquen que arribi a la majoria absoluta (situada als 68 diputats). En aquesta passada legislatura (2006) Iniciativa obtingué 12 diputats.
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit d’Albert Rivera obtindria el suport del 4% amb 4 diputats. Segons l’enquesta de El País, C’s obtindria un 5% amb una forquilla de 6-7 diputats. Si fa uns mesos totes les enquestes els feien fora del Parlament, ara, totes diuen que augmentaran resultats i, El País, fins i tot, més que doblar-los. En aquesta passada legislatura (2006) Ciutadans obtingué 3 diputats.
Solidaritat Catalana per la Independència. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de Joan Laporta obtindria el suport del 2’4% amb 1 diputat per Girona. Segons l’enquesta de El País, els solidaris obtindrien un 2’6% amb una forquilla de 1-3 diputats. Si la participació és baixa com preveuen les enquestes podrien entrar al Parlament. És la primera vegada que es presenta.
Reagrupament Nacional Català. Segons les enquestes de La Vanguardia i de El País, el partit de Joan Carretero no obtindria el suport necessari per obtenir representació parlamentària: cap diputat. De les enquestes recents, només la del Racòmetre del 15 de novembre li augura un diputat per Lleida. És la primera vegada que es presenta al Parlament.
Alternativa de Govern. Cap enquesta dóna opcions d’obtenir representació parlamentària pel partit liberal de Montserrat Nebrera. AG és la primera vegada que es presenta al Parlament tot i que Nebrera ja havia estat escollida diputada pel PP en la passada legislatura.
Plataforma per Catalunya. Cap enquesta dóna opcions d’obtenir representació parlamentària pel partit de Josep Anglada. PxC assegura que té molt vot ocult que no es representa a les enquestes, tot i que hauria d’arribar als 80.000 o 90.000 a la província de Barcelona. Els analistes diuen que és poc probable.
dimecres, 10 de novembre del 2010
9a. FESTA DE L'OLI NOU 2010.Presentació de l'oli nou i esmorzar popular.
Aquest diumenge, 14 de novembre, a partir de les 9:00 h., seguint la tradició dels últims anys, volem donar la benvinguda a l'Oli Nou de la temporada, emmarcat dins la DOP Siurana, tot fent la seva presentació a través d'una festa i un esmorzar popular per a que tothom el pugui tastar i comprar.
Completa la Festa de l'Oli Nou, a partir de les 10h la 3a Trobada d'Intercanvi de Plaques de Cava de Riudoms, a les 10h el 5è Concurs d'elaboració d'allioli, a les 11h l'actuació de la Colla Gegantera de Riudoms i a les 12h s'oferirà una degustació i maridatge de l'Oli Nou de la Cooperativa Agrícola de Riudoms, a càrrec del tastador del Panell de Tast d'Olis de Catalunya, Eudald Salvat Mestre.
Venda de tiquets per a l'esmorzar a preus econòmics, el mateix dia al recinte de la Cooperativa Agrícola de Riudoms. BON OLI NOU!
+ info a: http://www.riudoms.cat/bd/festa_de_loli_de_riudoms_2010.pdf
Completa la Festa de l'Oli Nou, a partir de les 10h la 3a Trobada d'Intercanvi de Plaques de Cava de Riudoms, a les 10h el 5è Concurs d'elaboració d'allioli, a les 11h l'actuació de la Colla Gegantera de Riudoms i a les 12h s'oferirà una degustació i maridatge de l'Oli Nou de la Cooperativa Agrícola de Riudoms, a càrrec del tastador del Panell de Tast d'Olis de Catalunya, Eudald Salvat Mestre.
Venda de tiquets per a l'esmorzar a preus econòmics, el mateix dia al recinte de la Cooperativa Agrícola de Riudoms. BON OLI NOU!
+ info a: http://www.riudoms.cat/bd/festa_de_loli_de_riudoms_2010.pdf
dijous, 4 de novembre del 2010
CIU PRESENTA LES SEVES ESMENES ALS PRESSUPOSTOS
El Diputat de CiU per Tarragona, Jordi Jané, ha donat a conèixer avui les esmenes que ha presentat el seu Grup Parlamentari a l’articulat del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010 i que afecten el Camp Tarragona i les Terres de l’Ebre.
D'aquestes destaquem la dotació de 571.000 euros a l’Ajuntament de Riudoms per a les obres de rehabilitació del centre cívic-cultural “Casal Riudomenc”.
D'aquestes destaquem la dotació de 571.000 euros a l’Ajuntament de Riudoms per a les obres de rehabilitació del centre cívic-cultural “Casal Riudomenc”.
LLIURAMENT DE PREMIS "1er. CONCURS DE FOTOGRAFIA PREMI GAUDÍ 2010"
Lliurament de premis i inauguració de l'exposició de les obres presentades al "1r Concurs de Fotografia Premi Gaudí '10", acte paral·lel a la "3a Mitja Marató de Riudoms - La Mitja de l'Avellana '10" i "2a Cursa Popular de 10 km. '10", que tindrà lloc el proper divendres 5 de novembre, a les 9 del vespre, a la sala d'exposicions del CERAP [Av. de Pau Casals, 84 - Riudoms]. Entrada lliure. L'exposició romandrà oberta al públic fins a dimarts 30 de novembre, durant l'horari habitual del centre [de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre].
Organitzen: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, Mitja Marató de Riudoms i Grup Atlètic M'agrada Córrer. Amb el suport de: Ajuntament de Riudoms i Diputació de Tarragona. Patrocinen i col·laboren: Direcció General de l'Esport i Delegació del Govern a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, Consell Esportiu del Baix Camp, Minicar Pons, Dac-kus Enjardinaments, Armobal Esports, Servie-car 2000, Pau Gavaldà, Colla de Diables de Riudoms, Colla Gegantera de Riudoms, Amics de Riudoms, El Trencadís, Sr. Amàlio Romero, Aluminis Riudoms, Automoció La Sort, Super Esther, Mototaller Olesti, Parafarmàcia Mestre-Fontgivell, Macromer, Escoda & Xifré Edificacions, Acadèmia Gaudí, Finques Gaudí, La Mussara Carns Baix Camp, Gobal Instal·lacions, Caixa Tarragona, Psicosport, Coca-Cola, Inpublic, GES Instal·lacions, "la Caixa", L'Estudi Isabel Cros, Mariquita's Perruqueria, Olis Mallafré, Cooperativa Agrícola de Riudoms, Fusteria Pujol, El Cavallet, Forn Domingo, Can Vicenç, Hèrcules 19, L'Om revista de Riudoms, Naturalment Herbodietètica, Clau Centre de Serveis, Lo Floc, Gallisà Pintors, Cafeteria d'Acord, Punt de Rentat, Queviures Ollé-Jansà, Ricard Domingo, Joan Sansó Pous-Mines, Centro Riudomense, Pisos Alsina i Gaudishop.
Organitzen: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, Mitja Marató de Riudoms i Grup Atlètic M'agrada Córrer. Amb el suport de: Ajuntament de Riudoms i Diputació de Tarragona. Patrocinen i col·laboren: Direcció General de l'Esport i Delegació del Govern a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, Consell Esportiu del Baix Camp, Minicar Pons, Dac-kus Enjardinaments, Armobal Esports, Servie-car 2000, Pau Gavaldà, Colla de Diables de Riudoms, Colla Gegantera de Riudoms, Amics de Riudoms, El Trencadís, Sr. Amàlio Romero, Aluminis Riudoms, Automoció La Sort, Super Esther, Mototaller Olesti, Parafarmàcia Mestre-Fontgivell, Macromer, Escoda & Xifré Edificacions, Acadèmia Gaudí, Finques Gaudí, La Mussara Carns Baix Camp, Gobal Instal·lacions, Caixa Tarragona, Psicosport, Coca-Cola, Inpublic, GES Instal·lacions, "la Caixa", L'Estudi Isabel Cros, Mariquita's Perruqueria, Olis Mallafré, Cooperativa Agrícola de Riudoms, Fusteria Pujol, El Cavallet, Forn Domingo, Can Vicenç, Hèrcules 19, L'Om revista de Riudoms, Naturalment Herbodietètica, Clau Centre de Serveis, Lo Floc, Gallisà Pintors, Cafeteria d'Acord, Punt de Rentat, Queviures Ollé-Jansà, Ricard Domingo, Joan Sansó Pous-Mines, Centro Riudomense, Pisos Alsina i Gaudishop.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
SOCIETAT MULTICULTURAL ???
Aquest dissabte Angela Merkel va encendre el debat sobre l'immigració i l'integració de la població islàmica a Alemanya afirmant que l'intent de crear una societat multicultural ha fracassat.
La cancellera va dir que permetre que persones de diferents cultures visquin sense integrar-se no havia funcionat i que s'hauria d'adoptar una línia més dura sobre els immigrants que no es disposen a adaptar-se a la societat.
Ara bé, recordant que s'ha d'acceptar que les mesquites formen part del paisatge urbà a Alemanya. (Aquí també...)
Tot això arriba dies després del rebombori establert a França amb els gitanos romanesos, i la política realitzada per Sarkozi i el seu govern.
Dies després de les passejades de Xavier García-Albiol i Sánchez Camacho per Badalona i el populisme i l'islamofòbia d'Anglada i Plataforma per Catalunya.
Amb tot això podem deduïr de fet, que la política catalana està en època de crisi i de mudança.
El que sorprèn són les seves fronteres fluides, de manera que l'afany del Partit Popular que lidera Alicia Sánchez Camacho a Catalunya de baixar a la sorra populista al voltant de la immigració el va portar a editar propostes el passat mes de setembre que li van acostar a l'òrbita de la Plataforma per Catalunya [PxC], prenent com a aparent laboratori polític la ciutat de Badalona, on el regidor Xavier García-Albiol ha cobrat notorietat amb aquest tema .
Sembla existir doncs, un electorat disposat a votar una opció que faci bandera d'aquests discursos de quasi racisme, d'islamofòbia, ja que els grans partits tendeixen a moure's per la demoscòpia. Ara serà interessant observar com es plasmarà aquesta situació en les eleccions autonòmiques primer i en les locals del 2011 després.
La reflectiran en bona mesura la capacitat de mobilització electoral del PP a Badalona i els resultats que obtinguin la PxC, el PxCat, l'MSR i formacions que puguin irrompre en aquest àmbit. En aquest sentit, considerem que tot i les tendències que apunten les enquestes, el mapa electoral català pot no ser tan tancat com sembla pel que fa a l'hemicicle parlamentari...
Però... i localment parlant ???
De moment i espero per temps, a Riudoms encara no tenim cap grup local de PxC, els del PP són moderats, suaus i coneguts per tots, Ciutadans i la seva còpia espanyola UPyD encara no han arribat i els altres convivim plàcidament amb amics marroquins, romanesos, sud-americans...
De fet els primers immigrants marroquins a Riudoms, no es van integrar massa, tothom encara pot veure dones tapades fins dalt sense sortir pràcticament de casa, segons això, Merkel encara pot tenir una mica de raó, però discrepo d'ella totalment en la nostra política d'immigració i a les escoles.
Sento a parlar nens marroquins, romanesos... en català millor que naltros !!!
Fa un temps ens enorgulliem davant Espanya en que nosaltres som bilingües, els d'aquí, però aquesta nova fornada d'immigrants o nous catalans, quasi tots nascuts aquí ja, la majòria són trilingües !!!
Bé, només recordo que molts riudomencs som fills d'immigrants espanyols, i els més jovenets de marroquins, romanesos i d'altres.
Qui de naltros no té un amic "marroquí" com l'Isma o el Moha o "romanès" com l'Alin o la Gina ???
divendres, 24 de setembre del 2010
MARCEL.LÍ GARRIGA, NOU REGIDOR DEL PSC A RIUDOMS.
Marcel·lí Garriga fou nomenat regidor del PSC al nostre ajuntament durant el ple del dijous 16 de setembre, en substitució de la presidenta de l'executiva local, Lucia Martínez. Garriga, de 44 anys, prové del món associatiu -ha estat president de l'AMPA de l'escola i l'institut del municipi i vicepresident de l'escola de futbol del Baix Camp- i és secretari d'organització de la nostra agrupació socialista..
El nou regidor es defineix com "una persona dialogant", que té com a objectiu millorar els problemes reals de la gent i fugir de les "picabaralles estèrils que no ens porten enlloc". Garriga considera que a Riudoms queda "molta feina a fer" abans de les eleccions municipals del 2011, per tal de pal·liar els efectes de la crisi, impulsar equipaments, com el casal del poble, o millorar el transport públic amb la resta de municipis.
Un altre dels objectius de Garriga és que el PSC augmenti els contactes amb el moviment associatiu de Riudoms per conèixer les seves inquietuds i "actuar com a interlocutors a la sala de plens. El govern municipal a Riudoms està liderat per CiU, amb vuit regidors, seguit d'ERC, amb tres, i del PSC, amb dos.
El nou regidor es defineix com "una persona dialogant", que té com a objectiu millorar els problemes reals de la gent i fugir de les "picabaralles estèrils que no ens porten enlloc". Garriga considera que a Riudoms queda "molta feina a fer" abans de les eleccions municipals del 2011, per tal de pal·liar els efectes de la crisi, impulsar equipaments, com el casal del poble, o millorar el transport públic amb la resta de municipis.
Un altre dels objectius de Garriga és que el PSC augmenti els contactes amb el moviment associatiu de Riudoms per conèixer les seves inquietuds i "actuar com a interlocutors a la sala de plens. El govern municipal a Riudoms està liderat per CiU, amb vuit regidors, seguit d'ERC, amb tres, i del PSC, amb dos.
dilluns, 26 de juliol del 2010
'Somriures i Màgia' per grans i petits, de la mà del Mag Lari aquest dimecres 28 a Sant Antoni.
'Somriures i Màgia'. Així és com el Mag Lari ha decidit batejar el seu nou espectacle. Una manera clara i directa de dir al seu públic què se n'ha d'esperar, del seu espectacle. Aquesta obra, encarada al públic de totes les edats i ideal per assistir-hi amb la família, promet sorprendre i fer riure, tot plegat de la mà del Mag Lari, l'il·lusionista amb més projecció del nostre país que, amb els seus ingredients preferits -elegància, ironia i presència escènica-, convertirà la vetllada del dimecres en una vetllada inoblidable.
L'obra, que començarà a les 10 del vespre a la Plaça de Sant Antoni de Riudoms, donarà més d'una hora d'aparicions i desaparicions, amb participació del públic i amanida amb un disseny de llums espectacular i una selecció musical que no deixarà indiferent ningú. Tot plegat, un espectacle de categoria, a un ritme trepidant altament carregat de l'inconfusible estil del Mag Lari.
ÈXIT A LES ULÉ BARRAQUES 2010
AQUEST CAP DE SETMANA S'HAN CELEBRAT A LA NOSTRA VILA LES III ULÉ BARRAQUES, PER LA FESTA MAJOR DE SANT JAUME I EL CORREFOC HABITUAL DISSABTE A LA NIT A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA.
Les Ulé Barraques Riudoms estan organitzades per la Comissió de Barraques de Riudoms, formada per les entitats participants a la festa i la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Riudoms. Per l’escenari de les Ulé Barraques hi han passat agrupacions musicals de la talla dels Herois de la Katalunya Interior, Skatacrack, DeBlassis, Gertrudis o La Gossa Sorda; que han omplert de gom a gom l’espai de barraques durant les edicions del 2008 i 2009.
Per l’escenari de les Ulé Barraques d’enguany, hi han passat Cat-Rock i Xeic! divendres per la nit, i Bongo Botrako, Kayo Malayo i els Strombers dissabte nit amb una afluència d'unes 3.000 persones.
Aquesta edició les barraques implicades eren les del Casal Popular "La Calderera", l'equip d'handbol C.E.Riudoms, l'Esplai del Casal Riudomenc, el Grup Independent d'Art i els Kintos'92.
Un any més, èxit total de les entitats i el públic, llàstima que s'acabés la cervesa a les 3:00 h. !!!
dimarts, 29 de juny del 2010
dijous, 13 de maig del 2010
LES RIERES DE RIUDOMS CONCENTREN LA MAJOR CONTAMINACIÓ QUÍMICA DE L'ESTAT ESPANYOL, SEGONS GREENPEACE.
Greenpeace critica l'ineficàcia d'Espanya i la Unió Europea a l'hora d'el.liminar la contaminació química.
L'organització Greenpeace va fer públic ahir, dimecres, 12 de maig, l'informe "La permissivitat de la Unió Europea davant la contaminació química".
El cas del nonilfenol, símptoma del fracàs en l'aplicació de les lleis europees, en què s'avalua el grau d'aplicació i l'efectivitat de les lleis europees per combatre la contaminació química. L'organització ecologista ha investigat els avenços en els objectius de la Directiva Marc d'Aigües per acabar amb el nonilfenol (NP). El seguiment s'ha fet en cinc Estats membres de la Unió Europea (UE): Alemanya, Eslovàquia, Espanya, Regne Unit i República Txeca.
La investigació documenta els elevats nivells d'emissions de NP a l'ecosistema aquàtic i l'existència de dades de monitorització que demostren concentracions properes als màxims nivells permesos. No obstant això, s'ha detectat que en tots els països estudiats, les autoritats competents obvien el problema i no adopten mesures dirigides a solucionar-ho.
A Espanya s'ha seleccionat la demarcació hidrogràfica que millors dades oferia, les conques internes catalanes. Les dades aportades per la gran majoria de les altres 23 demarcacions espanyoles no haguessin permès ni tan sols dur a terme l'anàlisi. Segons la informació obtinguda, en quatre ubicacions de monitorització es sobrepassava la concentració màxima permesa de NP. La major concentració, 142,8 μg / l, es va mesurar l'abril de 2008 a les rieres de Riudoms (superava més de 70 vegades la concentració màxima permesa).
El 2008, a Espanya es van registrar abocaments que sumaven un total de 1,19 tones de NP i NPE, de les quals 1,18 procedien de 12 plantes de tractament d'aigües residuals urbanes. Es dóna la circumstància que nou d'aquestes plantes es troben a Catalunya i sumen 09/01 tones, mentre que la resta és atribuïble a instal.lacions del País Basc i Astúries.
"Les dades a Espanya revelen que és les depuradores a Catalunya on més es detecta la presència d'aquest contaminant, i la raó no és que en aquesta regió hi hagi més, sinó que en altres llocs no s'estudia la seva presència, la qual cosa indica un abandonament de responsabilitats per part de les altres demarcacions ", ha declarat Sara del Río, responsable de Contaminació de Greenpeace. "Sembla que resulta més còmode no evidenciar un problema a que després hi ha donar-li solució".
És molt probable que els cinc Estats membres superen les concentracions màximes permeses en un futur proper i en particular en els punts negres de contaminació per aquesta substància, que normalment coincideixen amb els abocaments de les depuradores d'aigües residuals urbanes. "La Comissió Europea i els Governs estan fallant a la ciutadania en permetre que es contaminin rius, llacs i mars amb un còctel de substàncies químiques molt perilloses", ha conclòs Sara del Río.
+ INFO A L'INFORME "CONTAMINACIÓ PER NONILFENOL":
http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/contaminaci-n-por-nonilfenol-e.pdf
L'organització Greenpeace va fer públic ahir, dimecres, 12 de maig, l'informe "La permissivitat de la Unió Europea davant la contaminació química".
El cas del nonilfenol, símptoma del fracàs en l'aplicació de les lleis europees, en què s'avalua el grau d'aplicació i l'efectivitat de les lleis europees per combatre la contaminació química. L'organització ecologista ha investigat els avenços en els objectius de la Directiva Marc d'Aigües per acabar amb el nonilfenol (NP). El seguiment s'ha fet en cinc Estats membres de la Unió Europea (UE): Alemanya, Eslovàquia, Espanya, Regne Unit i República Txeca.
La investigació documenta els elevats nivells d'emissions de NP a l'ecosistema aquàtic i l'existència de dades de monitorització que demostren concentracions properes als màxims nivells permesos. No obstant això, s'ha detectat que en tots els països estudiats, les autoritats competents obvien el problema i no adopten mesures dirigides a solucionar-ho.
A Espanya s'ha seleccionat la demarcació hidrogràfica que millors dades oferia, les conques internes catalanes. Les dades aportades per la gran majoria de les altres 23 demarcacions espanyoles no haguessin permès ni tan sols dur a terme l'anàlisi. Segons la informació obtinguda, en quatre ubicacions de monitorització es sobrepassava la concentració màxima permesa de NP. La major concentració, 142,8 μg / l, es va mesurar l'abril de 2008 a les rieres de Riudoms (superava més de 70 vegades la concentració màxima permesa).
El 2008, a Espanya es van registrar abocaments que sumaven un total de 1,19 tones de NP i NPE, de les quals 1,18 procedien de 12 plantes de tractament d'aigües residuals urbanes. Es dóna la circumstància que nou d'aquestes plantes es troben a Catalunya i sumen 09/01 tones, mentre que la resta és atribuïble a instal.lacions del País Basc i Astúries.
"Les dades a Espanya revelen que és les depuradores a Catalunya on més es detecta la presència d'aquest contaminant, i la raó no és que en aquesta regió hi hagi més, sinó que en altres llocs no s'estudia la seva presència, la qual cosa indica un abandonament de responsabilitats per part de les altres demarcacions ", ha declarat Sara del Río, responsable de Contaminació de Greenpeace. "Sembla que resulta més còmode no evidenciar un problema a que després hi ha donar-li solució".
És molt probable que els cinc Estats membres superen les concentracions màximes permeses en un futur proper i en particular en els punts negres de contaminació per aquesta substància, que normalment coincideixen amb els abocaments de les depuradores d'aigües residuals urbanes. "La Comissió Europea i els Governs estan fallant a la ciutadania en permetre que es contaminin rius, llacs i mars amb un còctel de substàncies químiques molt perilloses", ha conclòs Sara del Río.
+ INFO A L'INFORME "CONTAMINACIÓ PER NONILFENOL":
http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/contaminaci-n-por-nonilfenol-e.pdf
dilluns, 26 d’abril del 2010
LA PARTICIPACIÓ A LA CONSULTA A RIUDOMS SUPERA LA MITJA CATALANA AMB ESCREIX
La consulta popular sobre la independència aconsegueix els seus objectius a la nostra vila, aconseguint el 30'74 % de participació, superant la mitja catalana un 19'25% i ciutats tant importants al camp de Tarragona com Reus, un 14% i Valls, un 26%.
Tot el dia va ser una festa a les instal.lacions del col.legi Beat Bonaventura, les escoles noves, seu de la consulta i de totes les eleccions en general.
Diferents actes durant tot el dia i una munió de gent van estar presents fins al tancament del col.legi electoral.
La participació va ser de 1.638 vots, un 30'74%.
Vots si: 1.506, 91,94 %
Vots no: 73, 4,46 %
Vots blancs: 57, 3,48 %
Vots nuls: 2, 0,12%
Des d'aquí volem agraïr la feina ben feta a l'organització i a tots els voluntaris, que dia rera dia han dut a terme aquesta gran tasca a la consulta sobiranista a la nostra vila.
dissabte, 24 d’abril del 2010
LA CATALUNYA DEL S.XXI EN ACCIÓ
Un document elaborat per l'anomenat sector catalanista del PSC i distribuït entre quadres del partit planteja la necessitat de sostenir un "pols democràtic a l'Estat" després de la sentència del Tribunal Constitucional. Preveu més que, arran de la decisió, "aviat haurem de posar sobre la taula l'exigència de ple respecte al pacte entre Catalunya i Espanya que les respectives i sobiranes representacions aprovar i els catalans van ratificar".
El text recull aportacions de diversos dirigents socialistes, càrrecs institucionals i intel.lectuals que van fer la posada en comú el passat mes de desembre en una reunió celebrada al Centre de Cultura Contemporània. Exercint d'amfitrió el director del CCCB, Josep Ramoneda, entre altres persones van assistir a la reunió quatre consellers de la Generalitat, Antoni Castells, Marina Geli, Ernest Maragall i Montserrat Tura, l'ex conseller Ferran Mascarell, l'exministre Joan Majó, el president i l'expresident del Port de Barcelona, Jordi Valls i Joaquim Coello, respectivament i la regidora de Barcelona Itziar González.
El document defensa una relació bilateral entre Espanya i Catalunya, rebutja una sentència interpretativa que inhabiliteu els objectius que van inspirar la reforma de l'Estatut, i planteja a més que des d'una posició de fermesa s'impulsi la reforma de la Constitució que declari explícitament Catalunya com a "subjecte polític ple ".
El document, titulat La Catalunya del segle XXI en acció, a què ha tingut accés La Vanguardia, consta d'onze pàgines més dos d'índex-resum i comença assenyalant la transcendència històrica del moment: "Catalunya-afirma-viu una cruïlla decisiva (. ..) el projecte inicial del catalanisme ha culminat el seu trajecte i aquesta culminació fa més evident el buit i la necessitat d'un nou projecte col.lectiu per a la Catalunya del segle XXI ".
En l'apartat que exigeix "determinació per superar incerteses i obstacles", el document proclama: "Nosaltres, els catalanistes federalistes, creiem en les possibilitats que ens ofereix el nou Estatut (...) a condició que ens mostrem determinants a l'hora d'exercir l'autogovern i que aquesta determinació sigui assumida per una àmplia majoria de la societat i de la política ". Es tracta segons els catalanistes del PSC de "superar les incerteses que encara persisteixen i els obstacles i resistències a l'hora de consolidar i normalitzar la relació Catalunya-Espanya des d'aquesta legítima bilateralitat federal que l'Estatut aprovat ens atorga".
"Amb determinació cal consolidar la bilaritat federal que l'estatut otorga"
Aposten per "un catalisme progressista sobirà a Catalunya i a Madrid"
El text adverteix clarament contra el risc d'una sentència interpretativa com la que proposa l'advocat de l'Estat, descrita com "la perversitat explícita de considerar que la llei de lleis catalana és constitucional precisament perquè no altera cap circumstància".
El document, que advoca perquè "Catalunya recuperi tant respecte com prestigi", afegeix "propostes sectorials econòmiques, culturals, d'infraestructures i de l'Estat de benestar".
No consta que el grup del qual va sorgir el text hagi tornat aa reunir-se després de la controvèrsia suscitada quan Ernest Maragall va haver de rectificar una reflexió molt crítica amb el tripartit. Després Montilla va incorporar els consellers Castells i Nadal a un sanedrí que, juntament amb Miquel Iceta i José Zaragoza, assessora el president en matèria d'estratègia. Així que el document en qüestió potser acabi figurant com el testament del sector catalanista del PSC.
Font "La Vanguardia"
El text recull aportacions de diversos dirigents socialistes, càrrecs institucionals i intel.lectuals que van fer la posada en comú el passat mes de desembre en una reunió celebrada al Centre de Cultura Contemporània. Exercint d'amfitrió el director del CCCB, Josep Ramoneda, entre altres persones van assistir a la reunió quatre consellers de la Generalitat, Antoni Castells, Marina Geli, Ernest Maragall i Montserrat Tura, l'ex conseller Ferran Mascarell, l'exministre Joan Majó, el president i l'expresident del Port de Barcelona, Jordi Valls i Joaquim Coello, respectivament i la regidora de Barcelona Itziar González.
El document defensa una relació bilateral entre Espanya i Catalunya, rebutja una sentència interpretativa que inhabiliteu els objectius que van inspirar la reforma de l'Estatut, i planteja a més que des d'una posició de fermesa s'impulsi la reforma de la Constitució que declari explícitament Catalunya com a "subjecte polític ple ".
El document, titulat La Catalunya del segle XXI en acció, a què ha tingut accés La Vanguardia, consta d'onze pàgines més dos d'índex-resum i comença assenyalant la transcendència històrica del moment: "Catalunya-afirma-viu una cruïlla decisiva (. ..) el projecte inicial del catalanisme ha culminat el seu trajecte i aquesta culminació fa més evident el buit i la necessitat d'un nou projecte col.lectiu per a la Catalunya del segle XXI ".
En l'apartat que exigeix "determinació per superar incerteses i obstacles", el document proclama: "Nosaltres, els catalanistes federalistes, creiem en les possibilitats que ens ofereix el nou Estatut (...) a condició que ens mostrem determinants a l'hora d'exercir l'autogovern i que aquesta determinació sigui assumida per una àmplia majoria de la societat i de la política ". Es tracta segons els catalanistes del PSC de "superar les incerteses que encara persisteixen i els obstacles i resistències a l'hora de consolidar i normalitzar la relació Catalunya-Espanya des d'aquesta legítima bilateralitat federal que l'Estatut aprovat ens atorga".
"Amb determinació cal consolidar la bilaritat federal que l'estatut otorga"
Aposten per "un catalisme progressista sobirà a Catalunya i a Madrid"
El text adverteix clarament contra el risc d'una sentència interpretativa com la que proposa l'advocat de l'Estat, descrita com "la perversitat explícita de considerar que la llei de lleis catalana és constitucional precisament perquè no altera cap circumstància".
El document, que advoca perquè "Catalunya recuperi tant respecte com prestigi", afegeix "propostes sectorials econòmiques, culturals, d'infraestructures i de l'Estat de benestar".
No consta que el grup del qual va sorgir el text hagi tornat aa reunir-se després de la controvèrsia suscitada quan Ernest Maragall va haver de rectificar una reflexió molt crítica amb el tripartit. Després Montilla va incorporar els consellers Castells i Nadal a un sanedrí que, juntament amb Miquel Iceta i José Zaragoza, assessora el president en matèria d'estratègia. Així que el document en qüestió potser acabi figurant com el testament del sector catalanista del PSC.
Font "La Vanguardia"
EL 25 D'ABRIL VOTA, CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
Aquest diumenge 25 d'abril tindrà lloc a la nostra vila una de les tantes consultes sobre la independència que hi haurà arreu de Catalunya, per aquesta jornada, la plataforma Riudoms Decideix ha organitzat diferents actes durant tot el dia.
Horari de les votacions de 9:00h del matí a 20:00h del vespre.
ACTIVITATS I JOCS INFANTILS amb l'Esplai Riudomenc
INFLABLES TOT EL DIA a la plaça de la palmera
XOCOLATADA per esmorzar i berenar
EXPOSICIÓ DE PINTURA a càrrec de Jobacassen
TABALADA I FOC amb la Colla de Diables de Riudoms
VERMUT, DEGUSTACIONS I ÀPATS POPULARS amb la Colla Gegantera
FUTBOL SALA amb el CD Riudoms i l'EF Baix Camp
BÀSQUET amb l'AMPA de l'IES Joan Guinjoan de Riudoms
HOQUEI amb el Club Patí Riudoms
HANDBOL amb El Centre d'Esports Riudoms
ESCACS i TENNIS TAULA amb el CERAP
CAMPIONAT de FUTBOLÍ amb el CP La Calderera
DANSA i GIMNÀS amb l'Estudi Isabel Cros
Fem poble, fem país !
EL FEDERALISME A RIUDOMS DECIDEIX
El passat divendres, 16 d’abril, Riudoms Decideix va celebrar una taula rodona (amb el suport de CiU, PSC i ERC) com a acte central de campanya al Centro Riudomense. Entre els convidats per part dels grups polítics locals que recolzen la consulta, estaven Àngel Colom, president de l’àmbit d’immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC); Sergi de los Ríos, diputat i regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona (ERC) i Pere Almeda membre de Ciutadans pel Canvi, plataforma que dóna suport al PSC. Aquest debat sobre les consultes independentistes va ser moderat pel periodista riudomenc Joan M. Clavaguera, ex director de Catalunya Ràdio.
Els tres ponents van mostrar-se d'acord en l'avinença de les consultes i en el dret de Catalunya de decidir el seu futur lliurement. En canvi, van discrepar en el model d’autogovern. Sergi de los Ríos va qualificar les consultes com "un horitzó de llibertat". Almeda va destacar "el dret i la capacitat de Catalunya de decidir el seu futur democràticament" per la seva història, cultura i llengua. Àngel Colom va confirmar el seu 'sí' perquè "és cosa de la societat civil".
Independència..., però com?
El més important d’aquesta taula rodona, del debat en sí, va ser això: que va haver-hi debat, debat entorn l’autogovern i la forma d’exercir-lo. Els tres ponents no estaven d’acord en la manera com hem d’exercir l’autogovern.
Per una vegada es donava una alternativa a la resposta de la consulta popular sobre la independència (si/no). I és que sense l’alternativa del federalisme no hi hagués hagut debat, perquè està clar, Àngel Colom i Sergi de los Ríos van demanar exclusivament el “sí” per a la consulta, sense entrar en el fons de la qüestió. En canvi, Pere Almeda va remarcar que aquestes consultes estaven dirigides a un tipus concret de votants, els independentistes, i que no donen alternativa a cap altra resposta sobre l’autogovern de Catalunya. Almeda va plantejar una resposta diferent a la consulta, una opció diferent per la manera d’autogovernar-se: una Catalunya federal dins l’estat Espanyol i la Unió Europea, com altres estats federals moderns, com poden ser els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Mèxic, Brasil, la Índia, Bèlgica i Suïssa. El representant del PSC a la taula de debat va remarcant també que la independència seria una bona segona opció, però a data d’avui és un concepte anacrònic a l’actual Europa sense fronteres, assenyalant també que Catalunya no reuneix cap dels tres trets fonamentals que l’ordenament jurídic internacional reconeix per acceptar la independència d’un país: la invasió colonial, el genocidi o greu vulneració dels drets humans, i la no possibilitat de governar-se dels pobles .
En el debat, ni Àngel Colom ni Sergi de los Ríos van poder explicar clarament els beneficis que ens aportaria una Catalunya independent, ni el cost d’aquesta empresa: si seria viable, malgrat recuperar els 22.000 milions d’euros que cada any paguem a l’estat espanyol. No van explicar perquè caldria un exèrcit català, com demanaven ells responent a preguntes del públic, en el cas que entréssim a la Unió Europea, l’OTAN i les Nacions Unides com a Estats membres de ple dret.
Pere Almeda va afirmar també que el PSC, grup al qual la plataforma Ciutadans pel Canvi està vinculada, s’equivoca al no implicar-se en les consultes, ja que són necessàries per posar el debat sobre la taula, i enmig d’aquest debat l’opció que creiem la millor: el federalisme.
+ info a:
http://pscriudoms.blogspot.com/
http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=7535
http://eyolanda.wordpress.com/
dijous, 8 d’abril del 2010
ACTES RIUDOMS DECIDEIX
El proper divendres, 9 d'abril, a les del 10 del vespre, Riudoms Decideix inaugura el seu local de campanya al carrer Dr. Fleming, (cal Salvadó-antiga Dulcilandia) i continuarà la festa seguidament a la plaça petita, amb l'inici de campanya, enganxada de cartells i caramelles, rom cremat, diables i gegants.
L'endemà dissabte, 10 d'abril, a dos quarts de vuit, a la casa de cultura, la conferència: "Viabilitat econòmica d'una Catalunya-Estat" a càrrec de Modest Guinjoan de Riudoms decideix i Antoni Bertran, Xavier Olivella i Joan Canadell del Centre Català de Negocis.
Diumenge, 11 d'abril, a dos quarts de dues del migdia, a l'església, concert del cor femení de l'Orfeo Català, concert benèfic amb un repertori que inclou música catalana, religiosa i de cine, entrada gratuïta.
A les cinc de la tarda al camp de futbol, partit entre C.D.Riudoms i Nàstic amb la inauguració del nou himne del Riudoms i campanya de vot anticipat per la consulta per la independència del dia 25.
+ info: www.riudomsdecideix.blogspot.com
dijous, 1 d’abril del 2010
CONCURS DE CARTELLS DE LA 30a FIRA DE L'AVELLANA
El concurs té una dotació econòmica total de 800 € i els cartells hauran de ser a les oficines de l'ajuntament de Riudoms abans de les 14 h. del dia 28 de maig de 2010, dirigits al patronat de la Fira de l'avellana, al web www.avellana.cat podreu trobar les bases del concurs.
CONVENI AMB L'AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA SALUT
L'agència de protecció de la salut és un ens que té com a objectiu integrar tots els serveis i les activitats referits a la protecció de la salut, amb la finalitat de protegir la població dels factors ambientals i alimentaris que poden produir un efecte negatiu en la salut de les persones.
L'ajuntament i l'agència han firmat un conveni per a millorar aquests serveis, que no representarà cap cost per al poble:
- El control d'instal.lacions amb risc de transmissió de legionel.losi.
- L'assessorament de l'ajuntament en qüestions d'aigua de consum humà.
- L'elaboració dels informes necessaris per autoritzar l'obertura d'establiments.
- La inspecció del control de plagues en centres educatius.
- El seguiment sanitari de restaurants, bars, carnisseries, fleques, peixateries, etc.
L'ajuntament i l'agència han firmat un conveni per a millorar aquests serveis, que no representarà cap cost per al poble:
- El control d'instal.lacions amb risc de transmissió de legionel.losi.
- L'assessorament de l'ajuntament en qüestions d'aigua de consum humà.
- L'elaboració dels informes necessaris per autoritzar l'obertura d'establiments.
- La inspecció del control de plagues en centres educatius.
- El seguiment sanitari de restaurants, bars, carnisseries, fleques, peixateries, etc.
COMENÇA EL COMPTE ENRERE PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESCOLA
L'escola Cavaller Arnau està ocupant provisionalment la planta baixa de l'edifici de les escoles velles fins que ocupi l'espai definitiu en el nou edifici de la zona sud del poble.
Després d'anys, i després dels estudis i resultats, comença el procés per escollir l'empresa que ha de redactar el projecte i fer l'obra. El cost de la nova escola és de 4 milions d'euros a càrrec íntegrament de la Generalitat de Catalunya. Un cop adjudicat el contracte es disposarà d'un plaç de 4 mesos en redactar el projecte i 7 mesos per executar l'obra.
Després d'anys, i després dels estudis i resultats, comença el procés per escollir l'empresa que ha de redactar el projecte i fer l'obra. El cost de la nova escola és de 4 milions d'euros a càrrec íntegrament de la Generalitat de Catalunya. Un cop adjudicat el contracte es disposarà d'un plaç de 4 mesos en redactar el projecte i 7 mesos per executar l'obra.
APROVADA LA CREACIÓ DE LA POLICIA LOCAL.
Des de la desaparició del cos de la guàrdia civil i la seva caserna a la nostra vila anys ençà, la nostra vigilància i seguretat va ser minsa, sense menyspreuar la feina dels vigilants, fins el desplegament total dels mossos a les nostres contrades. Vam patir diversos actes de delinqüència al nostre terme i al centre urbà durant temps, ja que les altres forces policials s'havien de desplegar de Cambrils o altres pobles. Mentrestant la nostra vila anava creixent en població degut a l'alta immigració de forasters i persones de poblacions veïnes i tot això suposava que cada vegada ens sentissim menys protegits. Semblava que no servís per res les tantes supliques a l'ajuntament per restaurir la policia local o demanar més vigilància i dotacions dels mossos d'esquadra. Però sembla ser que al cap de molt temps, després de dir-nos que no havia pressupost pel cos i altres excuses, les queixes han servit de cosa, o serà que l'han obligat al nostre govern municipal...
En el darrer ple municipal van aprovar la transformació de l'actual cos de vigilants en el cos de la policia local de Riudoms, per fi estarem a l'alçada d'una oblació de les nostres característiques.
De fet, diu el consistori, amb l'arribada dels mossos d'esquadra a les nostres terres, i la major dotació de recursos destinats a la guàrdia municipal, en aquests moments Riudoms té l'índex de delinqüència més baix dels darrers 10 anys.
Amb tot això, queda pendent que el conseller d'interior ratifiqui l'acord, després d'adequar-se als requisits que marca la llei de policia de Catalunya i començar el procés de transformació del cos de vigilants al cos de policia local de Riudoms.
Aquest procés implicarà passar per l'escola de policia de Catalunya els agents que formin part d'aquest cos, allí impartiran un curs de 2.880 hores, un curs anàleg al que segueixen els mossos d'esquadra.
Els policies locals locals podran desenvolupar diferents tasques , l'ordenació del trànsit i la seguretat viaria, instruir atestats per accidents de trànsit, assegurar el compliment d'ordenances, auxiliar a jutges i tribunals en la investigació de delictes, realitzar diligències de prevenció de delictes i custòdia de detinguts, prestar auxili en cas d'accident i perill, etc., en fi, una policia de veritat, i clar, els agents podran portar armes de foc.
Esperem doncs, des dels convilatants, la ràpida transformació del cos, que protegeixi i serveixi als ciutadans i que duri molts anys !!!
En el darrer ple municipal van aprovar la transformació de l'actual cos de vigilants en el cos de la policia local de Riudoms, per fi estarem a l'alçada d'una oblació de les nostres característiques.
De fet, diu el consistori, amb l'arribada dels mossos d'esquadra a les nostres terres, i la major dotació de recursos destinats a la guàrdia municipal, en aquests moments Riudoms té l'índex de delinqüència més baix dels darrers 10 anys.
Amb tot això, queda pendent que el conseller d'interior ratifiqui l'acord, després d'adequar-se als requisits que marca la llei de policia de Catalunya i començar el procés de transformació del cos de vigilants al cos de policia local de Riudoms.
Aquest procés implicarà passar per l'escola de policia de Catalunya els agents que formin part d'aquest cos, allí impartiran un curs de 2.880 hores, un curs anàleg al que segueixen els mossos d'esquadra.
Els policies locals locals podran desenvolupar diferents tasques , l'ordenació del trànsit i la seguretat viaria, instruir atestats per accidents de trànsit, assegurar el compliment d'ordenances, auxiliar a jutges i tribunals en la investigació de delictes, realitzar diligències de prevenció de delictes i custòdia de detinguts, prestar auxili en cas d'accident i perill, etc., en fi, una policia de veritat, i clar, els agents podran portar armes de foc.
Esperem doncs, des dels convilatants, la ràpida transformació del cos, que protegeixi i serveixi als ciutadans i que duri molts anys !!!
RESPOSTA DE RIUDOMS DECIDEIX A LES INFORMACIONS TRETES PELS DIARIS EN RELACIÓ AL PP I LA CONSULTA A RIUDOMS
En relació a l’article publicat avui dia 23 de març de 2010 al Diari de Tarragona, titulat “El PP de Riudoms apoya la consulta soberanista y la cúpula lo rectifica” (pag. 11) *, la plataforma cívica RIUDOMSDECIDEIX , constituida el passat 6 de febrer de 2010, manifesta el següent:
- El nostre únic objectiu és organitzar i fomentar la participació de tots els riudomencs amb dret a vot a la consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya a celebrar el proper 25 d’Abril.
- Considerem un èxit reunir a totes les forces polítiques de Riudoms en una foto de recolzament a RIUDOMSDECIDEIX, fet que ha resultat impossible a la immensa majoria de municipis catalans que han o estan organitzant la consulta sobiranista. En aquest sentit, aprofitem per reinvindicar la iniciativa associativa i qualitat democràtica de tots els riudomencs.
- Volem donar el nostre reconeixament a la postura valenta d’un representant polític (en aquest cas del Partit Popular) per recolzar la nostra iniciativa democràtica i estar a favor d’un acte tant legítim com participar en un col.loqui amb la resta de formacions polítiques per debatre els arguments a favor o en contra de la independència de Catalunya.
- Creiem fermament en la legitimitat del poble català i, en concret, el riudomenc a decidir sobre el seu futur sense interferències polítiques i rebutgem la partitocràcia imperant.
Atentament,
Fem poble, fem país!
www.riudomsdecideix.blogspot.EL PP DE RIUDOMS RECOLZA LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA I LA CÚPULA HO RECTIFICA.
Fotografia amb els quatre representants dels partits polítics de Riudoms, Francesc Xavier Lázaro (ERC), Josep Ramon Margalef (CiU), Ventura Gili (PSC) i Marc Junivart (PP)
Riudoms DecideixLa direcció del PP de Tarragona s'ha vist obligada a rectificar la decisió del de Riudoms, de donar suport a la participació en la consulta independentista del 25 d'abril i de participar en un col.loqui amb la resta de forces polítiques de la localitat. La cúpula va desmentir el suport a la participació en el referèndum.
En primera instància, la consulta sobre la independència que se celebrarà a Riudoms el pròxim 25 d'abril va aconseguir aplegar tots els representants dels partits polítics locals en una fotografia conjunta. La plataforma ciutadana Riudoms Decideix (RD) presentava la imatge com a testimoni gairebé únic en el panorama català, ja que remarcava la voluntat de tots els partits municipals (CiU, ERC, PSC i PP) de fer campanya activament per la participació, tot i que destacava que cada grup es posicionaria en el sentit que cregués més oportú.No obstant, el Partit Popular s'ha afanyat a matisar l'aparició de Marc Junivart, el cap del PP riudomenc, en la instantània. Exposen que Junivart, que aquesta legislatura no forma part del consistori riudomenc, "va anar a la reunió a títol informatiu" i que ni el PP de Riudoms ni el PP de Tarragona "donen cap mena de suport a la plataforma, ni en comparteixen la seva finalitat". De la mateixa manera desmenteixen "categòricament" que Junivart doni suport a la plataforma Riudoms Decideix a títol personal.
DIUMENGE 25 D'ABRIL, "8a CAMINADA DE RESISTÈNCIA RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS'10"
Us convidem a participar de la "8a Caminada de Resistència Riudoms_la Mola_Riudoms '10", prova puntuable per a la 13a Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC, que se celebrarà diumenge 25 d'abril. El termini d'inscripció finalitza dimecres 21 d'abril i/o assolir la xifra de 500 participants. La sortida tindrà lloc a 2/4 de 7 del matí, des de la Plaça de l'Església de Riudoms, amb arribada com a màxim a 2/4 de 9 del vespre. Consta d'un recorregut de 53,3 km. i un desnivell acumulat de 2.950 m., tot passant per Montbrió del Camp, Riudecanyes, Pantà de Riudecanyes, Duesaigües, Castell d'Escornalbou, L'Argentera, Respirador del Túnel, Portell del Peiró, Parc Eòlic de la Serra de L'Argentera, Coll Roig, la Mola de Colldejou, Coll del Guix, Colldejou, Barranc de l'Areny, Ermita de Mare de Déu de la Roca, Mont-roig del Camp, L'Arbocet [Vilanova d'Escornalbou], Montbrió del Camp i Plaça de l'Església [Riudoms]. El preu d'inscripció és de 18 euros pels federats, de 23 euros pels no federats i de 14 i 18 euros, respectivament, pels socis del CERAP.
Carns Baix Camp, Supermercat Organitza: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar i Secció de Muntanya del CERAP. Amb el suport de: Ajuntament de Riudoms i Diputació de Tarragona. Col·laboren: Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC i Generalitat de Catalunya - Secretaria General de l'Esport. Patrocinen: Borges Fruits Secs, Hotel Termes Montbrió - Grup Roc Blanc, Aquatonic Montbrió, Inpema CB, Llaberia Plàstics, Dac-KusEnjardinaments, "la Caixa", Hotel Sant Jordi, Bimbo-Martínez, Panrico-Donuts, Cobega Coca-Cola, Casmevin Aigua del Montseny, Aluminis Riudoms, Forn Domingo, Forn Jansà, Caixa Tarragona, La Confiteria, Confipizza, La MussaraEsther, Cooperativa Agrícola de Riudoms, Indauto, Mapfre Assegurances, Casal Popular "La Calderera" i ZonA grÀficA. Col·laboren: Consell Comarcal del Baix Camp i Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
Per a més informació: www.cerap.net/caminada i http://www.feec.org/Activitats/compet/inscripcions_formulari_compet.php?comp=18.
PREMIS ARNAU DE PALOMAR 2010
Us recordem que el proper dimarts 6 d'bril finalitza el termini de presentació d'obres a la 20a edició dels "Premis Arnau de Palomar'10", que anualment convoquen el Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar i les Regidories de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Riudoms, en les modalitats d'Investigació, Recull fotogràfic, Pintura i Narrativa breu. La dotació total en premis és de 3.000 €, repartits de la següent manera: Investigació 1.000 €, Recull fotogràfic 700 €, Pintura 500 + 350 € i Narrativa breu 250 + 200 €. Els actes de llirament dels premis tindran lloc dissabte 17 d'abril de 2010, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Casa de Cultura "Antoni Gaudí i Cornet". Podeu veure les bases generals i específiques de cada modalitat a l'adreça
http://www.cerap.net/mailing/opuscle_15704.pdf.
Organitza: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar i Regidories de Cultura i de Joventut de l'Ajuntament de Riudoms. Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Col·laboren: Escola Beat Bonaventura Gran, Escola Cavaller Arnau, Institut Joan Guinjoan i Gispert, Casa de Cultura "Antoni Gaudí i Cornet" i Institut Ramon Muntaner. Per a més informació: http://www.cerap.net/mailing/cartell_15704.pdf i http://www.cerap.net/mailing/opuscle_15704.pdf.
http://www.cerap.net/mailing/opuscle_15704.pdf.
Organitza: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar i Regidories de Cultura i de Joventut de l'Ajuntament de Riudoms. Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Col·laboren: Escola Beat Bonaventura Gran, Escola Cavaller Arnau, Institut Joan Guinjoan i Gispert, Casa de Cultura "Antoni Gaudí i Cornet" i Institut Ramon Muntaner. Per a més informació: http://www.cerap.net/mailing/cartell_15704.pdf i http://www.cerap.net/mailing/opuscle_15704.pdf.
CICLE DE XERRADES CERAP PRIMAVERA 2010
Us convidem a participar del "Cicle de Xerrades Primavera '10", que tindrà lloc a la seu social del CERAP durant el proper trimestre i que constarà dels següents actes:
- Xerrada "Rehabilitacions al medi rural amb materials reciclats", a càrrec de Xavier Carrascal Frías [arquitecturacmkm], divendres 9 d'abril, a les 8 del vespre.
- Presentació del llibre "Lletres de lluita. Articles de Pep Suñé", a càrrec del mateix autor, Pep Suñé [sindicalista històric d'Unió de Pagesos] i Joan Crusells [pagès], divendres 14 de maig, a les 8 del vespre.
- Xerrada "Reivindicant lo Carrasclet", a càrrec de Jaume Borràs i Galceran [llicenciat en Història], divendres 11 de juny, a les 8 del vespre.
Organitza: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Amb el suport de: Ajuntament de Riudoms i Diputació de Tarragona. Col·labora: Unió de Pagesos. Per a més informació: http://www.cerap.net/mailing/cartell_15804.pdf i http://www.cerap.net/mailing/flyer_15805.pdf.
dimarts, 9 de març del 2010
CALÇOTADA RIUDOMS DECIDEIX.
RIUDOMS DECIDEIX ORGANITZA UNA CALÇOTADA POPULAR AQUEST DIUMENGE, 14 DE MARÇ A L'UNA DEL MIGDIA, AL PARC DE SANT ANTONI, ELS TICKETS ES PODRAN COMPRAR AL CASAL POPULAR, AL CERAP, A CA LA MUSTÉ I AL CENTRE ACTIU ABANS DE DIMECRES I EL PREU SERÀ DE 12 € PELS ADULTS, DE 10 € PELS PETITS I GRATUÏT PELS MÉS PETITS.
CONCURS DE DOMA CLÀSSICA.
El club hípic Quadres Julivert organitza aquesta emocionant prova hípica corresponent a 0* de la lliga de Tarragona, diumenge 14 de març a les quadres Julivert, carretera Reus-Vinyols, km. 4.
CICLE DE XERRADES CERAP HIVERN 2010
- Xerrada "GPS: què és i com funciona", a càrrec de Laura Perea Virgili [doctora en matemàtiques per la UB], divendres 12 de març, a les 8 del vespre, a la seu del CERAP.
PUNTS TU AJUDES 2010
| Rècord de projectes als Punts Tu Ajudes 2010. Nou entitats de Riudoms han presentat els seus projectes als Punts Tu Ajudes de Caixa Tarragona. Aquest èxit de participació de les associacions riudomenques ens transmet les ganes i la capacitat per a organitzat i tirar endavant projectes i activitats i que desitgen aprofitar l’oportunitat de finançament que els ofereix aquesta entitat financera. Us animem a fer-ne la màxima difusió entre les vostres amistats i contactes tenint en compte que en aquesta època és molt important que arribin a Riudoms la màxima quantitat de recursos.
|
dilluns, 22 de febrer del 2010
RIUDOMS REBRÀ UNA SUBVENCIÓ 690.266 € DEL "PLA ZAPATERO"
"El Fons per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEIL), més conegut a peu de carrer com a Pla Zapatero, permetrà la creació de 406 llocs de treball directes i suposarà una inversió de 20.246.996 euros a la comarca del Baix Camp aquest mateix 2010.” Així ho ha confirmat el diputat socialistes al Congrés, el reusenc Francesc Vallès, que ha desgranat la inversió municipi a municipi.
“El primer que vull destacar és que tots els Ajuntaments del Baix Camp han presentat projectes per acollir-se a aquesta fons d’inversió, tots, el que demostra l’eficàcia d’aquesta iniciativa extraordinària del Govern endegada per fer front a la crisi econòmica. Gràcies a aquest paquet inversor tots els municipis de la comarca disposaran de fons addicionals per poder endegar nova obra pública i posar en serveis nous serveis socials.”
Pel que fa a Riudoms, rebrà una inversió de 690.266 euros que suposaràn 21 llocs de treball.
Cal recordar que en aquesta nova convocatòria el fons busca, especialment, aprofundir en les inversions relacionades amb l’economia sostenible. En aquests sentit, es fa especial èmfasi amb les noves tecnologies, les energies renovables, la mobilitat sostenible, l’estalvi energètic, les inversions mediambientals o la protecció del patrimoni històric i paisatgístic. També cal remarcar que, com a novetat, els Ajuntaments poden destinar fins a un 20% de la inversió total que els correspongui a serveis municipals relacionats amb l’educació, l’ajuda a la dependència i, en general, amb les polítiques social.
Francesc Vallès ha afirmat que “en aquests moments en el conjunt de la província de Tarragona ja s’han presentat 192 projectes relacionats amb la sostenibilitat econòmica amb un pressupost total de 22 milions d’euros. Així mateix s’han registrat 53 sol·licituds de projectes relacionats amb el medi ambient i la millora de la gestió dels recursos hídrics i 136 projectes més que fan referència a la construcció o millora de centres educatius, sanitaris o socials, amb una inversió total de 33 milions d’euros.”
“El primer que vull destacar és que tots els Ajuntaments del Baix Camp han presentat projectes per acollir-se a aquesta fons d’inversió, tots, el que demostra l’eficàcia d’aquesta iniciativa extraordinària del Govern endegada per fer front a la crisi econòmica. Gràcies a aquest paquet inversor tots els municipis de la comarca disposaran de fons addicionals per poder endegar nova obra pública i posar en serveis nous serveis socials.”
Pel que fa a Riudoms, rebrà una inversió de 690.266 euros que suposaràn 21 llocs de treball.
Cal recordar que en aquesta nova convocatòria el fons busca, especialment, aprofundir en les inversions relacionades amb l’economia sostenible. En aquests sentit, es fa especial èmfasi amb les noves tecnologies, les energies renovables, la mobilitat sostenible, l’estalvi energètic, les inversions mediambientals o la protecció del patrimoni històric i paisatgístic. També cal remarcar que, com a novetat, els Ajuntaments poden destinar fins a un 20% de la inversió total que els correspongui a serveis municipals relacionats amb l’educació, l’ajuda a la dependència i, en general, amb les polítiques social.
Francesc Vallès ha afirmat que “en aquests moments en el conjunt de la província de Tarragona ja s’han presentat 192 projectes relacionats amb la sostenibilitat econòmica amb un pressupost total de 22 milions d’euros. Així mateix s’han registrat 53 sol·licituds de projectes relacionats amb el medi ambient i la millora de la gestió dels recursos hídrics i 136 projectes més que fan referència a la construcció o millora de centres educatius, sanitaris o socials, amb una inversió total de 33 milions d’euros.”
dimarts, 9 de febrer del 2010
MANIFEST DE LA CONSULTA CIUTADANA A RIUDOMS PEL DRET D'AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE DE CATALUNYA
Les Nacions Unides van proclamar, l’any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977. Aquest pacte, en el seu article 1 proclama:
"Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultura"
L’Estat espanyol, tot i haver signat aquest pacte, no ens permet exercir aquest dret, però creiem que la legitimitat que proporcionen els vots i el respecte als drets de les persones se situa per damunt d’aquesta negativa. Per això, plantejar la qüestió i votar sobre el dret d’autodeterminació del Poble de Catalunya, A FAVOR O EN CONTRA, és un exercici de llibertat.
El poble de Riudoms vol integrar-se en el camí de la democràcia avançada i participar en aquest gest que ens permetrà opinar sobre el futur de la nostra societat.
La consulta, que se celebrarà el proper 25 d’abril, ve avalada pel nostre ajuntament, que el dia 19 de novembre va aprovar dues mocions donant-hi suport: l’una en defensa del dret a decidir i de suport a les consultes populars, i l’altra de suport a les consultes sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya.
Participar en la consulta del 25 d’abril constitueix un pas més en la reivindicació que es faci un referèndum oficial per a que tots els habitants de Catalunya es puguin expressar amb llibertat sobre si volen esdevenir un Estat en el marc de la Unió Europea. Si els riudomencs participem en aquesta consulta local, i més endavant, en una consulta a nivell nacional, exercirem un dret democràtic bàsic que no va contra ningú sinó en favor de decidir sobre un aspecte fonamental del futur de la nostra societat i dels nostres fills.
Comissió Organitzadora de RIUDOMS Decideix
Riudoms, a 6 de febrer de 2010
"Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultura"
L’Estat espanyol, tot i haver signat aquest pacte, no ens permet exercir aquest dret, però creiem que la legitimitat que proporcionen els vots i el respecte als drets de les persones se situa per damunt d’aquesta negativa. Per això, plantejar la qüestió i votar sobre el dret d’autodeterminació del Poble de Catalunya, A FAVOR O EN CONTRA, és un exercici de llibertat.
El poble de Riudoms vol integrar-se en el camí de la democràcia avançada i participar en aquest gest que ens permetrà opinar sobre el futur de la nostra societat.
La consulta, que se celebrarà el proper 25 d’abril, ve avalada pel nostre ajuntament, que el dia 19 de novembre va aprovar dues mocions donant-hi suport: l’una en defensa del dret a decidir i de suport a les consultes populars, i l’altra de suport a les consultes sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya.
Participar en la consulta del 25 d’abril constitueix un pas més en la reivindicació que es faci un referèndum oficial per a que tots els habitants de Catalunya es puguin expressar amb llibertat sobre si volen esdevenir un Estat en el marc de la Unió Europea. Si els riudomencs participem en aquesta consulta local, i més endavant, en una consulta a nivell nacional, exercirem un dret democràtic bàsic que no va contra ningú sinó en favor de decidir sobre un aspecte fonamental del futur de la nostra societat i dels nostres fills.
Comissió Organitzadora de RIUDOMS Decideix
Riudoms, a 6 de febrer de 2010
ELS PARTITS RIUDOMENCS S'IMPLICARAN EN LA CONSULTA POPULAR DEL 25 D'ABRIL
'Fem poble, fem país!', lema de la comissió riudomenca per al dret a decidir
En una Llar de Jubilats plena de gom a gom amb ciutadans de totes les edats, Riudoms Decideix va presentar dissabte passat la proposta de consulta popular per al proper 25 d'abril, havent aconseguint el suport de tots els grups municipals. "Estem molt contents d'haver aconseguit la màxima implicació política de tots els grups representats a l'Ajuntament de Riudoms. Tots s'han compromès a fer campanya per aconseguir la màxima participació electoral, després d'haver-la aprovat en el plenari", manifestava Roger Caparó, membre de Riudoms Decideix.
Membres de la comissió 'Riudoms Decideix'
L'acte informatiu, molt concorregut per riudomencs de totes les edats, va transcórrer amb diferents parlaments de membres de la comissió oragnitzadora de la consulta amb el clar objectiu d'apel·lar a la participació democràtica, així com també de Pere Borràs, regidor d'Almoster, que va explicar aspectes organitzatius de l'experiència del seu municipi en la consulta del proppassat 13 de desembre.
Seguidament, l'assemblea finalitzà amb la lectura del 'Manifest de la Consulta Ciutadana a Riudoms pel Dret d'Autodeterminació del poble de Catalunya', on s'esmenta l'article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, de les Nacions Unides, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat espanyol, el 27 de juliol de 1977. Aquest proclama: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural".
El Manifest es congratula de l'aprovació de dues mocions al respecte: una en defensa del dret a la celebració d'una consulta popular i l'altra de suport al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "Si els riudomencs participem en aquesta consulta local, i més endavant, en una consulta a nivell nacional, exercirem un dret democràtic bàsic que no va contra ningú sinó en favor de decidir sobre un aspecte fonamental del futur de la nostra societat i dels nostres fills", conclou.
En una Llar de Jubilats plena de gom a gom amb ciutadans de totes les edats, Riudoms Decideix va presentar dissabte passat la proposta de consulta popular per al proper 25 d'abril, havent aconseguint el suport de tots els grups municipals. "Estem molt contents d'haver aconseguit la màxima implicació política de tots els grups representats a l'Ajuntament de Riudoms. Tots s'han compromès a fer campanya per aconseguir la màxima participació electoral, després d'haver-la aprovat en el plenari", manifestava Roger Caparó, membre de Riudoms Decideix.
Membres de la comissió 'Riudoms Decideix' L'acte informatiu, molt concorregut per riudomencs de totes les edats, va transcórrer amb diferents parlaments de membres de la comissió oragnitzadora de la consulta amb el clar objectiu d'apel·lar a la participació democràtica, així com també de Pere Borràs, regidor d'Almoster, que va explicar aspectes organitzatius de l'experiència del seu municipi en la consulta del proppassat 13 de desembre.
Seguidament, l'assemblea finalitzà amb la lectura del 'Manifest de la Consulta Ciutadana a Riudoms pel Dret d'Autodeterminació del poble de Catalunya', on s'esmenta l'article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, de les Nacions Unides, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat espanyol, el 27 de juliol de 1977. Aquest proclama: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural".
El Manifest es congratula de l'aprovació de dues mocions al respecte: una en defensa del dret a la celebració d'una consulta popular i l'altra de suport al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "Si els riudomencs participem en aquesta consulta local, i més endavant, en una consulta a nivell nacional, exercirem un dret democràtic bàsic que no va contra ningú sinó en favor de decidir sobre un aspecte fonamental del futur de la nostra societat i dels nostres fills", conclou.
dimecres, 13 de gener del 2010
EL PPPPPPPr AMB RIUDOMS DECIDEIX
El PPPPPPPr s'uneix a la causa nacional i dóna el seu suport a l'iniciativa conjunta municipal RIUDOMS DECIDEIX, grup de suport per fer una consulta a Riudoms sobre la Independència el 25 d'Abril 2010, en el marc del moviment Baix Camp Decideix i el Moviment 13D i 28F.
La societat civil riudomenca s’està preparant per celebrar al nostre poble una consulta sobre la independència de Catalunya, de l’estil de les que s’han celebrat a Arenys de Munt i a 176 municipis catalans més.
De moment un grup de persones es mou per aconseguir adhesions i conèixer els punts de vista de personalitats, grups i entitats locals. Les converses i reunions que s’estan fent persegueixen l’objectiu de formar un grup el mes sòlid possible, de manera que la consulta ofereixi les millors garanties d’èxit.
Per aconseguir-ho cal la implicació de persones provinents de tots els àmbits professionals i de totes les edats i que, com nosaltres, estiguin disposats a treballar per a aconseguir que la consulta sigui un èxit de participació i d’expressió democràtica.
Aquest horitzó comú, que enfortirà els lligams entre nosaltres i el nostre poble, és requisit imprescindible per prosperar en les reivindicacions democràtiques que ens il·lusionen com a país.
Per què no t’afegeixes a col•laborar en aquest projecte?
Tots ens necessitem! Apuntat’hi:
riudomsdecideix@gmail.com
www.twitter.com/riudomsdecideix
http://www.facebook.com/group.php?gid=197351444904&ref=nf
+ info a http://riudomsdecideix.blogspot.com/
La societat civil riudomenca s’està preparant per celebrar al nostre poble una consulta sobre la independència de Catalunya, de l’estil de les que s’han celebrat a Arenys de Munt i a 176 municipis catalans més.
De moment un grup de persones es mou per aconseguir adhesions i conèixer els punts de vista de personalitats, grups i entitats locals. Les converses i reunions que s’estan fent persegueixen l’objectiu de formar un grup el mes sòlid possible, de manera que la consulta ofereixi les millors garanties d’èxit.
Per aconseguir-ho cal la implicació de persones provinents de tots els àmbits professionals i de totes les edats i que, com nosaltres, estiguin disposats a treballar per a aconseguir que la consulta sigui un èxit de participació i d’expressió democràtica.
Aquest horitzó comú, que enfortirà els lligams entre nosaltres i el nostre poble, és requisit imprescindible per prosperar en les reivindicacions democràtiques que ens il·lusionen com a país.
Per què no t’afegeixes a col•laborar en aquest projecte?
Tots ens necessitem! Apuntat’hi:
riudomsdecideix@gmail.com
www.twitter.com/riudomsdecideix
http://www.facebook.com/group.php?gid=197351444904&ref=nf
+ info a http://riudomsdecideix.blogspot.com/
MOCIONS APROVADES AL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 19/11/09 REFERENTS AL DRET A DECIDIR
1/PROPOSTA-MOCIÓ EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I DE LA CONSULTA POPULAR PER A LA INDEPENDÈNCIA, aprovada amb els vots favorables de ERC i CIU i amb l’abstenció de PSC.
“La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.
En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes.
És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.
Per tot això, l’Ajuntament de Riudoms
ACORDA:
1. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.
2. Donar suport a la consulta per la independència d’Arenys de Munt i a tots aquells possibles, inclòs Riudoms, on es formulin consultes similars, com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.
3. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars.
4. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.
5. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.”
2/ Moció presentada pel grup municipal del PSC-PM de suport a les consultes populars municipals sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya, aprovada amb els vots favorables de PSC i amb l’abstenció de CIU i ERC.
“El passat dia 13 de setembre es realitzava a la vila d’Arenys de Munt (El Maresme) una consulta popular sobre la voluntat ciutadana que el poble català es constitueixi en un estat independent, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.
Aquesta iniciativa ciutadana ha marcat un abans i un després en la història del nostre país. I a partir d’aquest precedent molts municipis catalans han manifestat la seva voluntat de realitzar, igual que a Arenys, una consulta popular sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
La consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d’incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que algunes persones defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social.
Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en els altres municipis catalans.
Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobres matèries que sobrepassin l’àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d’interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.
Atès tot l’exposat anteriorment, el ple de l’ajuntament de Riudoms acorda el següent:
Primer.- Constatar i felicitar la demostració de civisme i democràcia participativa que ha dut a terme la població d’Arenys de Munt, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l’ajuntament, a les iniciatives populars que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars sobre qualsevol assumpte d’interès social o ciutadà, incloses –si és el cas- les dirigides a conèixer la opinió que té la ciutadania sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Tercer.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, a la presidenta del Parlament de les Illes Balears i a la de les Corts del País Valencià, a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i als i les portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra”.
“La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.
En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes.
És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.
Per tot això, l’Ajuntament de Riudoms
ACORDA:
1. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.
2. Donar suport a la consulta per la independència d’Arenys de Munt i a tots aquells possibles, inclòs Riudoms, on es formulin consultes similars, com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.
3. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars.
4. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.
5. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.”
2/ Moció presentada pel grup municipal del PSC-PM de suport a les consultes populars municipals sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya, aprovada amb els vots favorables de PSC i amb l’abstenció de CIU i ERC.
“El passat dia 13 de setembre es realitzava a la vila d’Arenys de Munt (El Maresme) una consulta popular sobre la voluntat ciutadana que el poble català es constitueixi en un estat independent, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.
Aquesta iniciativa ciutadana ha marcat un abans i un després en la història del nostre país. I a partir d’aquest precedent molts municipis catalans han manifestat la seva voluntat de realitzar, igual que a Arenys, una consulta popular sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
La consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d’incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que algunes persones defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social.
Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en els altres municipis catalans.
Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobres matèries que sobrepassin l’àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d’interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.
Atès tot l’exposat anteriorment, el ple de l’ajuntament de Riudoms acorda el següent:
Primer.- Constatar i felicitar la demostració de civisme i democràcia participativa que ha dut a terme la població d’Arenys de Munt, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l’ajuntament, a les iniciatives populars que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars sobre qualsevol assumpte d’interès social o ciutadà, incloses –si és el cas- les dirigides a conèixer la opinió que té la ciutadania sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Tercer.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, a la presidenta del Parlament de les Illes Balears i a la de les Corts del País Valencià, a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i als i les portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
