Un document elaborat per l'anomenat sector catalanista del PSC i distribuït entre quadres del partit planteja la necessitat de sostenir un "pols democràtic a l'Estat" després de la sentència del Tribunal Constitucional. Preveu més que, arran de la decisió, "aviat haurem de posar sobre la taula l'exigència de ple respecte al pacte entre Catalunya i Espanya que les respectives i sobiranes representacions aprovar i els catalans van ratificar".
El text recull aportacions de diversos dirigents socialistes, càrrecs institucionals i intel.lectuals que van fer la posada en comú el passat mes de desembre en una reunió celebrada al Centre de Cultura Contemporània. Exercint d'amfitrió el director del CCCB, Josep Ramoneda, entre altres persones van assistir a la reunió quatre consellers de la Generalitat, Antoni Castells, Marina Geli, Ernest Maragall i Montserrat Tura, l'ex conseller Ferran Mascarell, l'exministre Joan Majó, el president i l'expresident del Port de Barcelona, Jordi Valls i Joaquim Coello, respectivament i la regidora de Barcelona Itziar González.
El document defensa una relació bilateral entre Espanya i Catalunya, rebutja una sentència interpretativa que inhabiliteu els objectius que van inspirar la reforma de l'Estatut, i planteja a més que des d'una posició de fermesa s'impulsi la reforma de la Constitució que declari explícitament Catalunya com a "subjecte polític ple ".
El document, titulat La Catalunya del segle XXI en acció, a què ha tingut accés La Vanguardia, consta d'onze pàgines més dos d'índex-resum i comença assenyalant la transcendència històrica del moment: "Catalunya-afirma-viu una cruïlla decisiva (. ..) el projecte inicial del catalanisme ha culminat el seu trajecte i aquesta culminació fa més evident el buit i la necessitat d'un nou projecte col.lectiu per a la Catalunya del segle XXI ".
En l'apartat que exigeix "determinació per superar incerteses i obstacles", el document proclama: "Nosaltres, els catalanistes federalistes, creiem en les possibilitats que ens ofereix el nou Estatut (...) a condició que ens mostrem determinants a l'hora d'exercir l'autogovern i que aquesta determinació sigui assumida per una àmplia majoria de la societat i de la política ". Es tracta segons els catalanistes del PSC de "superar les incerteses que encara persisteixen i els obstacles i resistències a l'hora de consolidar i normalitzar la relació Catalunya-Espanya des d'aquesta legítima bilateralitat federal que l'Estatut aprovat ens atorga".
"Amb determinació cal consolidar la bilaritat federal que l'estatut otorga"
Aposten per "un catalisme progressista sobirà a Catalunya i a Madrid"
El text adverteix clarament contra el risc d'una sentència interpretativa com la que proposa l'advocat de l'Estat, descrita com "la perversitat explícita de considerar que la llei de lleis catalana és constitucional precisament perquè no altera cap circumstància".
El document, que advoca perquè "Catalunya recuperi tant respecte com prestigi", afegeix "propostes sectorials econòmiques, culturals, d'infraestructures i de l'Estat de benestar".
No consta que el grup del qual va sorgir el text hagi tornat aa reunir-se després de la controvèrsia suscitada quan Ernest Maragall va haver de rectificar una reflexió molt crítica amb el tripartit. Després Montilla va incorporar els consellers Castells i Nadal a un sanedrí que, juntament amb Miquel Iceta i José Zaragoza, assessora el president en matèria d'estratègia. Així que el document en qüestió potser acabi figurant com el testament del sector catalanista del PSC.
Font "La Vanguardia"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada