DIVENDRES, 22 DE JULIOL
13.00 h TRONADA I REPIC DE CAMPANES – Plaça de l’Església
Repic general de campanes i encesa de la tronada que anuncia l’inici de la Festa Major d’estiu a tota la vila.
ULÉ BARRAQUES RIUDOMS – Espai Barraques (Av. Germans Nebot)
ULÉ BARRAQUES RIUDOMS és un concepte de festa participatiu i obert a tothom. Al voltant d’un escenari central hi trobareu les barraques de les entitats participants, on podreu refrescar-vos i fer un mos. L’entrada al recinte és lliure.
Per a les begudes, trobareu els gots reutilitzables a la barraca de bescanvi, on també haureu de
bescanviar els vostres euros per la moneda oficial: els JAUMETS (1 JAUMET = 2€).
La resta de consumicions es podran pagar directament a cada barraca amb euros.
Recordeu que no es pot accedir a l’Espai Barraques amb beguda ni menjar.
+ INFO A WWW.ULEBARRAQUES.ORG
Divendres 22 de juliol
23.30 h DE BLASSIS
01.00 h ORQUESTRA MITJANIT
Comissió Ulé Barraques - Riudoms 2011: Casal Popular La Calderera,
Centre d’Esports Riudoms – Handbol, CERAP - Colla de Diables
de Riudoms, Esplai del Casal Riudomenc, Grup Independent d’Art,
Quintos 2011 i l’Ajuntament de Riudoms.
DISSABTE, 23 JULIOL.
22.00 h CORREFOC – Plaça de l’Església i carrers del centre de la vila
Els Diables de Riudoms, junt amb els Diables de Vandellòs, els Diables Cagarrieres de Cambrils, la Colla de Diables Sheron de Móra d’Ebre i el
Ball de Diables Bruixots d’Alcover, duran a terme el tradicional correfoc de la Festa Major de Riudoms pels carrers del centre de la vila.
Recorregut: Plaça de l’ Església - C. de Gaudí - Travessia de la Font - C. del Beat Bonaventura - Plaça de l’Om - C. Major - Travessia dels Enamorats
- C. Nou - Plaça petita - Plaça de l’Església.
ULÉ BARRAQUES RIUDOMS – Espai Barraques (Av. Germans Nebot)
(matinada del 24 de juliol)
00.30 h LAX’N BUSTO
02.00 h BONGO BOTRAKO
DIUMENGE, 24 DE JULIOL
20a BICICLETADA POPULAR – Plaça de l’Arbre (consulteu els recorreguts a www.riudoms.cat)
[És obligatori l’ús de casc homologat. Recomanacions: portar aigua, protecció solar i roba adequada]
08.00 h RECORREGUT 1 (19km): Concentració dels participants a la Plaça de l’Arbre a les 07.45 h Inici del recorregut puntualment a les 08.00
h. El recorregut 1 transcorrerà per un circuit senyalitzat pel terme de Riudoms i Maspujols. El recorregut és assequible, però no és apte per a no
iniciats i per a bicicletes infantils amb rodetes. El recorregut finalitzarà novament a la Plaça de l’Arbre, on els participants s’afegiran als de la bicicletada popular que iniciarà la marxa pels carrers de la vila.
10.00 h RECORREGUT 2 (3km): Concentració de tots els participants a la Plaça de l’Arbre a les 09.45 h.
Inici del recorregut puntualment a les 10.00 h. El recorregut 2 transcorrerà per un circuit urbà senyalitzat. La 20a Bicicletada Popular finalitzarà al
Recinte de Sant Antoni, on s’oferirà l’esmorzar a tots els participants inscrits. Per a qualsevol necessitat sanitària, l’ambulància estarà a la cua del
grup de participants.
22.30 h REVETLLA DE SANT JAUME - CONCERT DE FESTA MAJOR – Recinte de Sant Antoni
Concert de gala a càrrec de l’ORQUESTRA NUEVA ETAPA. Entrades: 8 euros (a partir de 12 anys).
Venda d’entrades a partir de les 21.30 h. L’entrada serà vàlida per assistir al ball posterior.
Reserva prèvia de taula al Bar del Recinte de Sant Antoni: dilluns 18, dimarts 19 i dimecres 20, d’11.00 h a 13.00 h (taula amb 6 cadires: 6€).
23.00 h REVETLLA DE SANT JAUME - GRAN BALL DE FESTA MAJOR – Recinte de Sant Antoni
Ball de Festa Major a càrrec de l’ORQUESTRA NUEVA ETAPA. Entrades: 8 euros (a partir de 12 anys).
Reserva prèvia de taula al Bar del Recinte de Sant Antoni: dilluns 18, dimarts 19 i dimecres 20, d’11.00 h a 13.00 h (taula amb 6 cadires: 6€).
DILLUNS, 25 DE JULIOL
18.30 h ESPECTACLE D’ANIMACIÓ – Recinte de Sant Antoni
La Companyia L’ESCALIFESTADA ens presenta el seu espectacle “A ballar toca!”, en el que no hi falta la música, la dansa i les sorpreses per
a públic de totes les edats. Accés lliure.
19.00 h SOLEMNE MISSA I PROCESSÓ – Església de Sant Jaume Apòstol
Solemne missa en honor al copatró de Riudoms i, tot seguit, processó pels carrers de la vila.
21.00 h BALL – Recinte de Sant Antoni
Ball a la fresca amb música en viu. Entrada lliure. Ho organitza: Bar del Recinte de Sant Antoni.
DURANT TOT EL MES DE JULIOL
20.00 h TOTS ANEM A CÓRRER – Plaça de la Palmera (punt de trobada)
Durant tots els dilluns i dimecres del mes de juliol es duu a terme l’activitat d’iniciació a córrer (nivell d’iniciats i nivell avançat).
Ho organitza: Regidories de Medi Ambient i d’Esports. Hi col•labora: L’Estudi - centre de dansa i gimnàs.
20.30 h GIMNÀSTICA A LA FRESCA – Camp de Futbol Municipal
Durant tots els dimarts i dijous del mes de juliol es duen a terme sessions de gimnàstica a la fresca dirigides a totes les edats. Accés lliure.
Ho organitza: Regidoria d’Esports. Hi col•labora: Centre Actiu / L’Estudi - centre de dansa i gimnàs.
20.30 h CAMINADES NOCTURNES – Plaça de la Palmera (punt de trobada)
Durant tots els divendres del mes de juliol es duen a terme caminades seguint camins del terme municipal.
Ho organitza: Regidories de Medi Ambient i d’Esports. Hi col•labora: Centre Actiu.
DIUMENGE, 30 DE JULIOL
10.00 h BÀSQUET 3x3 – Pavelló d’Esports Municipal
Bàsquet per a tothom! que consistirà en una sèrie de torns d’equips de 3 jugadors que hauran de fer el màxim de cistelles a
l’equip contrari en el transcurs de les dues parts de 10 minuts de què consta cada partit.
Quota d’inscripció: 5 €/ equip*. Inscripcions fins el 28 de juliol, a l’Ajuntament o al Pavelló d’Esports Municipal.
Equip mínim de 3 persones. Categories: masculí, femení, mixte, familiar o infantil (de 5 a 12 anys).
Ho organitza: Regidoria d’Esports. * Els beneficis es destinaran a Càritas Parroquial de Riudoms.
15è Seminari de la Cuina de l’Avellana: 2, 3 i 4 d’agost a la cuina del menjador de
l’Escola Beat Bonaventura. Inscripcions (5€) fins el 31 de juliol, a la Biblioteca “Antoni Gaudí”.
dimecres, 20 de juliol del 2011
REVIU LES PLACES 2011
TEATRE AMB "MARIT I MULLER, QUIN MERDER"
Avui dimecres, 20 de juliol a la plaça de la Palmera a les 22:00 h.
El món de la parella explicat i escenificat amb ironia i bon humor. El reconegut humorista Ramón, junt amb l'actriu Mayte Carreras, posaran a sobre l'escenari les reflexions en clau d'humor que totes les parelles tenen pel simple fet de portar una relació. Emprant l'humor característic de casa nostra, la parella desgranarà situacions còmiques que es veuran complementades per les divertides dissertacions de la tieta Encarnació, tot un personatge !
Avui dimecres, 20 de juliol a la plaça de la Palmera a les 22:00 h.
El món de la parella explicat i escenificat amb ironia i bon humor. El reconegut humorista Ramón, junt amb l'actriu Mayte Carreras, posaran a sobre l'escenari les reflexions en clau d'humor que totes les parelles tenen pel simple fet de portar una relació. Emprant l'humor característic de casa nostra, la parella desgranarà situacions còmiques que es veuran complementades per les divertides dissertacions de la tieta Encarnació, tot un personatge !
MORT DE CARLES SENTÍS I ANFRUNS
L'Ajuntament de Riudoms expressa el seu condol en nom de tot el poble.
L'Ajuntament de Riudoms, en nom de tota la vila, vol expressar el seu condol per la pèrdua del periodista, escriptor i polític Carles Sentís Anfruns, a l'edat de 99 anys.
La seva família, originària de Riudoms va transmetre-li l'amor per la nostra vila. Una gran part de la seva infantesa, truncada per diferents esdeveniments, la va passar a Riudoms a casa dels seus avis paterns, a la Plaça de l'Om.
En vida, sempre tenia paraules de record i enyor per a Riudoms, que visitava sempre que la seva feina o salut li permetien.
El darrer contacte oficial que va tenir amb el seu poble, va ser en motiu de la inauguració del Casal Riudomenc, el 19 de desembre de 2010. A través d'un enregistrament audiovisual, gravat a Barcelona, a casa seva, doncs no va poder desplaçar-se degut al seu delicat estat de salut, va recordar la seva família i la seva llunyana infantesa, vista per aquell xiquet, que corria pels carrers i places de Riudoms. Va acabar amb un emotiu "Visca Riudoms!" que va fer aplaudir tota la gentada que omplia la plaça de l'Església aquell matí.
Gràcies a la seva gran lucidesa, va saber aprofitar aquella darrera oportunitat per a acomiadar-se del seu poble personalment.
Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011)[1][2] va ser un periodista i polític català.Fou un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l'exili.
Va ser també secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Esteve, al govern de Lluís Companys; Esteve militava a Acció Catalana (centre-esquerra), no a ERC, el partit del president. Després dels fets d'octubre de 1934, que acaben amb el govern català detingut (Sentís també és fet presoner al Ciudad de Cádiz), s'apropa a l'entorn periodístic de la Lliga de Cambó i, en esclatar la guerra, se'n va a Itàlia amb altres periodistes afins.
Sentís participà als serveis d'informació de Cambó, fent informes per a ell que nodriren tant mitjans de comunicació conservadors d'arreu com les mateixes tropes franquistes.
Carles Sentís va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París. El 1936 s'exilià a París, i després anà al front de les tropes franquistes, on arribà a ser alferes provisional.
Entre 1977 i 1981, fou vocal de l'Ateneu Barcelonès, amb Josep Andreu i Abelló com a president.
El fons documental, fotogràfic i hemeroteca de Carles Sentís de 1934 a 2001 ha estat donat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Sentís va iniciar la seva activitat periodística als anys trenta col·laborant amb els diaris La Publicitat, L'Instant, La Veu de Catalunya i amb setmanaris com Mirador. Va destacar la seva sèrie de reportatges sobre el Transmiserià, els autocars clandestins que transportaven immigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya, on va viatjar fent-se passar per un d'ells, anticipant les modernes tècniques del reporterisme.
Durant la dècada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves cròniques als diaris ABC i La Vanguardia, sobre els conflictes de l'Àfrica. Posteriorment, en finalitzar la Segona Guerra Mundial, assistí a l'alliberament del camp de concentració de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg.
Corresponsal durant alguns anys a Nova York i París, fou director de l'agència EFE el 1963, del diari Tele/eXpres el 1966 i de Ràdio Barcelona el 1972. Fou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Col·laborava a l'Avui i a La Vanguardia, diari del qual fou membre del consell de direcció.
Acabada la Guerra Civil, Sentís mai va amagar les seves simpaties pel nou règim del general Franco. Va saber complaure plenament els interessos de la nova realitat política d'aquella Espanya repressora, desprestigiada i necessitada d'una imatge internacional. Sentís va funcionar com a perfecte ambaixador. Després de la mort del dictador va fer costat al president Adolfo Suárez.
L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats pel partit d'Unió del Centre Democràtic (UCD), essent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissió d'Afers Estrangers. En abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne.
Des de la seva posició a Madrid, Sentís fou un dels màxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, càrrec que abandonà el 1980.
L'Ajuntament de Riudoms, en nom de tota la vila, vol expressar el seu condol per la pèrdua del periodista, escriptor i polític Carles Sentís Anfruns, a l'edat de 99 anys.
La seva família, originària de Riudoms va transmetre-li l'amor per la nostra vila. Una gran part de la seva infantesa, truncada per diferents esdeveniments, la va passar a Riudoms a casa dels seus avis paterns, a la Plaça de l'Om.
En vida, sempre tenia paraules de record i enyor per a Riudoms, que visitava sempre que la seva feina o salut li permetien.
El darrer contacte oficial que va tenir amb el seu poble, va ser en motiu de la inauguració del Casal Riudomenc, el 19 de desembre de 2010. A través d'un enregistrament audiovisual, gravat a Barcelona, a casa seva, doncs no va poder desplaçar-se degut al seu delicat estat de salut, va recordar la seva família i la seva llunyana infantesa, vista per aquell xiquet, que corria pels carrers i places de Riudoms. Va acabar amb un emotiu "Visca Riudoms!" que va fer aplaudir tota la gentada que omplia la plaça de l'Església aquell matí.
Gràcies a la seva gran lucidesa, va saber aprofitar aquella darrera oportunitat per a acomiadar-se del seu poble personalment.
Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011)[1][2] va ser un periodista i polític català.Fou un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l'exili.
Va ser també secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Esteve, al govern de Lluís Companys; Esteve militava a Acció Catalana (centre-esquerra), no a ERC, el partit del president. Després dels fets d'octubre de 1934, que acaben amb el govern català detingut (Sentís també és fet presoner al Ciudad de Cádiz), s'apropa a l'entorn periodístic de la Lliga de Cambó i, en esclatar la guerra, se'n va a Itàlia amb altres periodistes afins.
Sentís participà als serveis d'informació de Cambó, fent informes per a ell que nodriren tant mitjans de comunicació conservadors d'arreu com les mateixes tropes franquistes.
Carles Sentís va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París. El 1936 s'exilià a París, i després anà al front de les tropes franquistes, on arribà a ser alferes provisional.
Entre 1977 i 1981, fou vocal de l'Ateneu Barcelonès, amb Josep Andreu i Abelló com a president.
El fons documental, fotogràfic i hemeroteca de Carles Sentís de 1934 a 2001 ha estat donat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Sentís va iniciar la seva activitat periodística als anys trenta col·laborant amb els diaris La Publicitat, L'Instant, La Veu de Catalunya i amb setmanaris com Mirador. Va destacar la seva sèrie de reportatges sobre el Transmiserià, els autocars clandestins que transportaven immigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya, on va viatjar fent-se passar per un d'ells, anticipant les modernes tècniques del reporterisme.
Durant la dècada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves cròniques als diaris ABC i La Vanguardia, sobre els conflictes de l'Àfrica. Posteriorment, en finalitzar la Segona Guerra Mundial, assistí a l'alliberament del camp de concentració de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg.
Corresponsal durant alguns anys a Nova York i París, fou director de l'agència EFE el 1963, del diari Tele/eXpres el 1966 i de Ràdio Barcelona el 1972. Fou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Col·laborava a l'Avui i a La Vanguardia, diari del qual fou membre del consell de direcció.
Acabada la Guerra Civil, Sentís mai va amagar les seves simpaties pel nou règim del general Franco. Va saber complaure plenament els interessos de la nova realitat política d'aquella Espanya repressora, desprestigiada i necessitada d'una imatge internacional. Sentís va funcionar com a perfecte ambaixador. Després de la mort del dictador va fer costat al president Adolfo Suárez.
L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats pel partit d'Unió del Centre Democràtic (UCD), essent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissió d'Afers Estrangers. En abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne.
Des de la seva posició a Madrid, Sentís fou un dels màxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, càrrec que abandonà el 1980.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
