MORT DE CARLES SENTÍS I ANFRUNS

L'Ajuntament de Riudoms expressa el seu condol en nom de tot el poble.

L'Ajuntament de Riudoms, en nom de tota la vila, vol expressar el seu condol per la pèrdua del periodista, escriptor i polític Carles Sentís Anfruns, a l'edat de 99 anys.

La seva família, originària de Riudoms va transmetre-li l'amor per la nostra vila. Una gran part de la seva infantesa, truncada per diferents esdeveniments, la va passar a Riudoms a casa dels seus avis paterns, a la Plaça de l'Om.

En vida, sempre tenia paraules de record i enyor per a Riudoms, que visitava sempre que la seva feina o salut li permetien.

El darrer contacte oficial que va tenir amb el seu poble, va ser en motiu de la inauguració del Casal Riudomenc, el 19 de desembre de 2010. A través d'un enregistrament audiovisual, gravat a Barcelona, a casa seva, doncs no va poder desplaçar-se degut al seu delicat estat de salut, va recordar la seva família i la seva llunyana infantesa, vista per aquell xiquet, que corria pels carrers i places de Riudoms. Va acabar amb un emotiu "Visca Riudoms!" que va fer aplaudir tota la gentada que omplia la plaça de l'Església aquell matí.
Gràcies a la seva gran lucidesa, va saber aprofitar aquella darrera oportunitat per a acomiadar-se del seu poble personalment.

Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011)[1][2] va ser un periodista i polític català.Fou un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l'exili.
Va ser també secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Esteve, al govern de Lluís Companys; Esteve militava a Acció Catalana (centre-esquerra), no a ERC, el partit del president. Després dels fets d'octubre de 1934, que acaben amb el govern català detingut (Sentís també és fet presoner al Ciudad de Cádiz), s'apropa a l'entorn periodístic de la Lliga de Cambó i, en esclatar la guerra, se'n va a Itàlia amb altres periodistes afins.
Sentís participà als serveis d'informació de Cambó, fent informes per a ell que nodriren tant mitjans de comunicació conservadors d'arreu com les mateixes tropes franquistes.
Carles Sentís va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París. El 1936 s'exilià a París, i després anà al front de les tropes franquistes, on arribà a ser alferes provisional.
Entre 1977 i 1981, fou vocal de l'Ateneu Barcelonès, amb Josep Andreu i Abelló com a president.
El fons documental, fotogràfic i hemeroteca de Carles Sentís de 1934 a 2001 ha estat donat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Sentís va iniciar la seva activitat periodística als anys trenta col·laborant amb els diaris La Publicitat, L'Instant, La Veu de Catalunya i amb setmanaris com Mirador. Va destacar la seva sèrie de reportatges sobre el Transmiserià, els autocars clandestins que transportaven immigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya, on va viatjar fent-se passar per un d'ells, anticipant les modernes tècniques del reporterisme.
Durant la dècada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves cròniques als diaris ABC i La Vanguardia, sobre els conflictes de l'Àfrica. Posteriorment, en finalitzar la Segona Guerra Mundial, assistí a l'alliberament del camp de concentració de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg.
Corresponsal durant alguns anys a Nova York i París, fou director de l'agència EFE el 1963, del diari Tele/eXpres el 1966 i de Ràdio Barcelona el 1972. Fou degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Col·laborava a l'Avui i a La Vanguardia, diari del qual fou membre del consell de direcció.
Acabada la Guerra Civil, Sentís mai va amagar les seves simpaties pel nou règim del general Franco. Va saber complaure plenament els interessos de la nova realitat política d'aquella Espanya repressora, desprestigiada i necessitada d'una imatge internacional. Sentís va funcionar com a perfecte ambaixador. Després de la mort del dictador va fer costat al president Adolfo Suárez.
L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats pel partit d'Unió del Centre Democràtic (UCD), essent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissió d'Afers Estrangers. En abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne.
Des de la seva posició a Madrid, Sentís fou un dels màxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, càrrec que abandonà el 1980.