CIU, PP I IRLANDA.

Article publicat per Vicenç Navarro, al diari PUBLICO, 25 novembre 2010

Aquest article mostra com el model econòmic neoliberal irlandès, que ha fracassat estrepitosament, havia estat el model de desenvolupament econòmic de les coalicions conservadores-liberals i partits liberals espanyols, com ara CiU i el PP.

Los partidos de sensibilidad conservadora y liberal en España, Convergència i Unió (CiU) y el Partido Popular (PP), han tomado durante muchos años a Irlanda como su modelo de desarrollo económico y fiscal. Ambos partidos consideraron ejemplares las políticas liberales llevadas a cabo por la coalición conservadora-liberal que ha estado gobernando aquel país, responsables de un elevado crecimiento económico (que fue la causa de que el semanario liberal The Economist hablara repetidamente del “milagro económico irlandés”). El periodista Jordi García Soler ha señalado (“CiU y su modelo económico irlandés”) el grado de entusiasmo que los máximos dirigentes de CiU han mostrado por el modelo irlandés. Artur Mas, presidente del CDC y candidato de CiU a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya, ha subrayado que Irlanda era un país pequeño “que andaba por la vía de la calidad y de la excelencia, en contraste con Catalunya, mal gobernada por el tripartito”. Duran i Lleida, presidente de Unión Democrática, ha repetido también que Irlanda debiera ser el punto de referencia para el desarrollo de Catalunya. Y David Madí, uno de los dirigentes del CDC más próximos a Artur Mas, escribió en su libro sobre el futuro de Catalunya que “Catalunya debería observar el milagro económico irlandés con mucha atención, porque enseña el cambio de cómo un país puede encontrar en la adaptación a la globalización no sólo su supervivencia, sino incluso un grado de prosperidad y modernidad sorprendentes”. En España, el PP (partido en el que conviven sensibilidades liberales y conservadoras) también ha tomado Irlanda como modelo. Mariano Rajoy ha hablado repetidamente del éxito de Irlanda como consecuencia de la aplicación de políticas liberales (ver la crónica de Mª Jesús Güemes en Público “Cuando Irlanda era un ejemplo para Rajoy”, 21-11-10).
El hecho de que tales partidos (CiU y PP) tomaran el supuesto milagro irlandés como inspiración de sus propuestas económicas y fiscales hace necesario que se conozcan y analicen las políticas llevadas a cabo por el Gobierno irlandés, responsables de aquel supuesto “milagro”, pues la aplicación de tales políticas en España llevaría a los mismos resultados que los que aquellas políticas han tenido en Irlanda. Tales políticas han incluido las siguientes intervenciones.
Una reducción muy marcada de los impuestos. La carga fiscal de Irlanda (medida por el porcentaje que los impuestos representan sobre el PIB) es una de las más bajas de la Unión Europea de los Quince (UE-15). Esta baja carga impositiva es especialmente acentuada en el impuesto de sociedades (12,5%), el más bajo en la UE-15, cuyo promedio es un 24%.
Una consecuencia de la limitada carga fiscal (que representa sólo un 31% del PIB, el más bajo de la UE-15, cuyo promedio es un 42%) es el escaso desarrollo de su sector público, incluido su Estado del bienestar (es decir, las transferencias públicas, como las pensiones y los servicios públicos, como sanidad, educación, servicios sociales, escuelas de infancia y servicios domiciliarios, entre otros). Su gasto público social es el más bajo de la UE-15 (como porcentaje del PIB es un 18%, un promedio mucho más bajo que el de la UE-15, un 27%). El porcentaje de la población adulta que trabaja en el sector público es también el más bajo de la UE-15 (12%), después de España (9%) y Portugal (7%). El promedio de la UE-15 es un 15%.
Otra característica del modelo irlandés es la gran desregulación de los mercados laborales con una gran moderación de los salarios, lo que ha determinado un descenso de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional. Esto ha creado un gran endeudamiento de las familias irlandesas que ha facilitado la expansión del sector bancario que, como en España, se ha dedicado a actividades especulativas en los sectores inmobiliarios y de la construcción, causa del “boom económico”. Por otra parte, la limitada carga fiscal explica que el Estado haya tenido que endeudarse para proveer los limitados servicios y transferencias del Estado del bienestar, lo cual ha determinado un elevado déficit y una elevada deuda pública. La suma de la deuda privada y pública ha alcanzado casi el 700% del PIB, una cifra astronómica.
Un resultado de todas estas políticas ha sido un gran crecimiento de las desigualdades sociales. Tal situación se ha acentuado todavía más con la crisis iniciada en 2007. Irlanda fue el primer país donde se inició la crisis financiera y económica, antes incluso que en Grecia. El desempleo se triplicó en tres años. La respuesta del Gobierno fue reducir todavía más el gasto público, recortando un 10% las prestaciones sociales y bajando un 20% el sueldo de los empleados públicos, además de bajar el salario mínimo. Tales medidas, al disminuir la demanda, empeoraron todavía más la situación económica creando un bajón de su PIB (el cual descendió un 11%), el mayor descenso en la UE-15. Las consecuencias de este colapso económico han sido enormes. La renta per cápita de Irlanda ha disminuido un 20% durante los tres años de crisis.
El objetivo de estas políticas públicas de austeridad ha sido reducir los salarios, con la finalidad de salir de la crisis a base de aumentar la competitividad de las empresas irlandesas y aumentar las exportaciones. Esta es la receta neoliberal para todos los países (incluido España) que ha alcanzado su máxima expresión en Irlanda. Estas políticas son enormemente contraproducentes, pues, además de dañar el bienestar y calidad de vida de las clases populares irlandesas, están imposibilitando la recuperación económica, pues la recesión existente en Europa dificulta que los países puedan estimular sus economías a base de incrementar las exportaciones. Estas son, pues, las recetas que están proponiendo CiU y el PP para Catalunya y para toda España.

ENQUESTES A LES ELECCIONS CATALANES.

Aquest diumenge 21 de novembre de 2010 s’han publicat dues noves enquestes:

Convergència i Unió. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit d’Artur Mas obtindria el suport del 39’3% amb una forquilla 63-65 diputats. Segons l’enquesta de El País, els convergents obtindrien un 39’5% amb una forquilla de 64-65 diputats. Cap de les dues enquestes pronostiquen que arribi a la majoria absoluta (situada als 68 diputats). En aquesta passada legislatura (2006) Convergència i Unió obtingué 48 diputats.

Partit dels Socialistes de Catalunya. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de José Montilla obtindria el suport del 20’1% amb una forquilla 31-32 diputats. Segons l’enquesta de El País, els socialistes obtindrien un 20’4% amb 30 diputats. El PSC podria tenir els pitjors resultats en unes eleccions al Parlament de Catalunya. En aquesta passada legislatura (2006), el PSC obtingué 37 diputats.



Partit Popular de Catalunya. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit d’Alícia Sánchez Camacho obtindria el suport del 10’1% amb 14 diputats. Segons l’enquesta de El País, els populars obtindrien un 9’5% amb una forquilla de 13-14 diputats. El PP no milloraria la seva representació al Parlament o fins i tot la podria reduir. En aquesta passada legislatura (2006) el Partit Popular de Catalunya obtingué 14 diputats.

Esquerra Republicana de Catalunya. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de Joan Puigcercós obtindria el suport del 7’9% amb una forquilla 10-12 diputats. Segons l’enquesta de El País, els republicans obtindrien un 7’0% amb una forquilla de 8-9 diputats. ERC es podria enfonsar reduint els resultats a la meitat passant de la tercera força a la quarta per darrera del PP segons La Vanguardia o a la quarta posició per darrera d’ICV segons El País. En aquesta passada legislatura (2006) Esquerra obtingué 21 diputats.

Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de Joan Herrera obtindria el suport del 7’5% amb una forquilla 9-10 diputats. Segons l’enquesta de El País, els ecosocialistes obtindrien un 6’9% amb 10 diputats. Cap de les dues enquestes pronostiquen que arribi a la majoria absoluta (situada als 68 diputats). En aquesta passada legislatura (2006) Iniciativa obtingué 12 diputats.



Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit d’Albert Rivera obtindria el suport del 4% amb 4 diputats. Segons l’enquesta de El País, C’s obtindria un 5% amb una forquilla de 6-7 diputats. Si fa uns mesos totes les enquestes els feien fora del Parlament, ara, totes diuen que augmentaran resultats i, El País, fins i tot, més que doblar-los. En aquesta passada legislatura (2006) Ciutadans obtingué 3 diputats.



Solidaritat Catalana per la Independència. Segons l’enquesta de La Vanguardia, el partit de Joan Laporta obtindria el suport del 2’4% amb 1 diputat per Girona. Segons l’enquesta de El País, els solidaris obtindrien un 2’6% amb una forquilla de 1-3 diputats. Si la participació és baixa com preveuen les enquestes podrien entrar al Parlament. És la primera vegada que es presenta.

Reagrupament Nacional Català. Segons les enquestes de La Vanguardia i de El País, el partit de Joan Carretero no obtindria el suport necessari per obtenir representació parlamentària: cap diputat. De les enquestes recents, només la del Racòmetre del 15 de novembre li augura un diputat per Lleida. És la primera vegada que es presenta al Parlament.

Alternativa de Govern. Cap enquesta dóna opcions d’obtenir representació parlamentària pel partit liberal de Montserrat Nebrera. AG és la primera vegada que es presenta al Parlament tot i que Nebrera ja havia estat escollida diputada pel PP en la passada legislatura.

Plataforma per Catalunya. Cap enquesta dóna opcions d’obtenir representació parlamentària pel partit de Josep Anglada. PxC assegura que té molt vot ocult que no es representa a les enquestes, tot i que hauria d’arribar als 80.000 o 90.000 a la província de Barcelona. Els analistes diuen que és poc probable.

9a. FESTA DE L'OLI NOU 2010.Presentació de l'oli nou i esmorzar popular.

Aquest diumenge, 14 de novembre, a partir de les 9:00 h., seguint la tradició dels últims anys, volem donar la benvinguda a l'Oli Nou de la temporada, emmarcat dins la DOP Siurana, tot fent la seva presentació a través d'una festa i un esmorzar popular per a que tothom el pugui tastar i comprar.

Completa la Festa de l'Oli Nou, a partir de les 10h la 3a Trobada d'Intercanvi de Plaques de Cava de Riudoms, a les 10h el 5è Concurs d'elaboració d'allioli, a les 11h l'actuació de la Colla Gegantera de Riudoms i a les 12h s'oferirà una degustació i maridatge de l'Oli Nou de la Cooperativa Agrícola de Riudoms, a càrrec del tastador del Panell de Tast d'Olis de Catalunya, Eudald Salvat Mestre.
Venda de tiquets per a l'esmorzar a preus econòmics, el mateix dia al recinte de la Cooperativa Agrícola de Riudoms. BON OLI NOU!

+ info a: http://www.riudoms.cat/bd/festa_de_loli_de_riudoms_2010.pdf

CIU PRESENTA LES SEVES ESMENES ALS PRESSUPOSTOS

El Diputat de CiU per Tarragona, Jordi Jané, ha donat a conèixer avui les esmenes que ha presentat el seu Grup Parlamentari a l’articulat del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010 i que afecten el Camp Tarragona i les Terres de l’Ebre.
D'aquestes destaquem la dotació de 571.000 euros a l’Ajuntament de Riudoms per a les obres de rehabilitació del centre cívic-cultural “Casal Riudomenc”.

LLIURAMENT DE PREMIS "1er. CONCURS DE FOTOGRAFIA PREMI GAUDÍ 2010"

Lliurament de premis i inauguració de l'exposició de les obres presentades al "1r Concurs de Fotografia Premi Gaudí '10", acte paral·lel a la "3a Mitja Marató de Riudoms - La Mitja de l'Avellana '10" i "2a Cursa Popular de 10 km. '10", que tindrà lloc el proper divendres 5 de novembre, a les 9 del vespre, a la sala d'exposicions del CERAP [Av. de Pau Casals, 84 - Riudoms]. Entrada lliure. L'exposició romandrà oberta al públic fins a dimarts 30 de novembre, durant l'horari habitual del centre [de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre].

Organitzen: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, Mitja Marató de Riudoms i Grup Atlètic M'agrada Córrer. Amb el suport de: Ajuntament de Riudoms i Diputació de Tarragona. Patrocinen i col·laboren: Direcció General de l'Esport i Delegació del Govern a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, Consell Esportiu del Baix Camp, Minicar Pons, Dac-kus Enjardinaments, Armobal Esports, Servie-car 2000, Pau Gavaldà, Colla de Diables de Riudoms, Colla Gegantera de Riudoms, Amics de Riudoms, El Trencadís, Sr. Amàlio Romero, Aluminis Riudoms, Automoció La Sort, Super Esther, Mototaller Olesti, Parafarmàcia Mestre-Fontgivell, Macromer, Escoda & Xifré Edificacions, Acadèmia Gaudí, Finques Gaudí, La Mussara Carns Baix Camp, Gobal Instal·lacions, Caixa Tarragona, Psicosport, Coca-Cola, Inpublic, GES Instal·lacions, "la Caixa", L'Estudi Isabel Cros, Mariquita's Perruqueria, Olis Mallafré, Cooperativa Agrícola de Riudoms, Fusteria Pujol, El Cavallet, Forn Domingo, Can Vicenç, Hèrcules 19, L'Om revista de Riudoms, Naturalment Herbodietètica, Clau Centre de Serveis, Lo Floc, Gallisà Pintors, Cafeteria d'Acord, Punt de Rentat, Queviures Ollé-Jansà, Ricard Domingo, Joan Sansó Pous-Mines, Centro Riudomense, Pisos Alsina i Gaudishop.